Els esgrafiats de Santes Creus ( 1 ).

Els mesos de novembre i desembre del 2.018 vàrem gaudir dels esgrafiats que embelleixen alguns dels edificis de la ciutat de Lleida. Les quatre entrades titulades "Esgrafiats lleidatans" ens permeteren mirar i admirar la feinada que suposa la tècnica d'esgrafiar façanes, voltes, sòcols, arrimadors...

Avui començo una petita sèrie de dues entrades que ens mostraran la feina feta pels esgrafiadors a Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia, a la comarca tarragonina de l'Alt Camp. El petit poble ( 176 habitants al gener del 2.019 ), situat a la riba esquerra del Gaià, envolta el Reial Monestir de Santes Creus.
Després d'aparcar el cotxe fora del recinte del monestir enfilem el carrer de Pere el Gran que, quan gairebé estem davant del portal, s'uneix al carrer de la Ferreria. Hem arribat al portal amb arc carpanell que travessa els edificis de l'antiga porteria exterior del monestir i de la ferreria. Abans de passar pel portal que travessa l'edifici per d'accedir al primer recinte exterior del monestir no podem imaginar la gran quantitat d'esgrafiats que ens estan esperant. Com podeu constatar a la propera fotografia els pocs esgrafiats que es conserven en aquesta façana  són difícils de veure.

Entre l'arc carpanell i la fornícula, que ja no acull cap estàtua, podeu observar a la fotografia següent de detall l'escut de Santes Creus sostingut per dos àngels.

A la propera fotografia podeu veure la façana orientada a la plaça de Santa Llúcia, la primera de les places de les tres del recinte monacal que trobarem abans d'entrar al monestir.

La fotografia següent de detall és del rellotge de sol que hi ha sobre el portal, més o menys al centre del segon pis.

Els esgrafiats que veurem a les tres places del recinte monacal són barrocs. L'esgrafiat de l'antiga porteria exterior i la ferreria és del 1.745. A l'esgrafiat del rellotge de sol, fet amb pols de marbre i calç, al filacteri subjectat per dos àngels podem llegir el lema " Jo sense sol i tu sense fe no valem res".

Les línies més llargues corresponen a les hores, les mitjanes a les mitges i les petites als quarts. Les xifres aràbigues van de les nou a les set. Entre les dovelles de l'arc carpanell i l'ampit de la finestra podem llegir el lema: " Si vols saber l'hora que és, mira el rellotge que per això és ".

Entre les dovelles de la porta amb arc de mig punt i el portal d'accés a la primera plaça del recinte monacal podem llegir l'esgrafiat Ferdinandus Serra fecit. És la signatura de Ferran Serra i Sala ( 1.905 - 1.988 ), dibuixant, esgrafiador i escultor barceloní que a principi dels anys seixanta del segle passat restaurà els esgrafiats de l'antiga porteria exterior.

L'any 1.963 treballava en la restauració dels esgrafiats del conjunt de façanes de la plaça de Santa Llúcia combinant els esgrafiats barrocs originals amb creacions seves, com el rellotge de sol. Abans de donar un cop d'ull als altres esgrafiats de l'antiga porteria, a la propera fotografia de detall del seu rellotge podeu observar com el Sol fuma una pipa que té la funció de gnòmon del rellotge.

La mil·lenària tècnica de l'esgrafiat es basa en la superposició de capes de morter pigmentades amb diferents colors. Es calca a la façana el dibuix que volem esgrafiar i amb un instrument tallant es retira la capa de morter més superficial abans que s'assequi totalment. El tall es fa oblic a la façana per no permetre que l'aigua de la pluja s'acumuli i faci malbé l'esgrafiat.

A la fotografia anterior de detall podeu observar la petita finestra amb llinda de fusta que hi ha a l'esquerra de la porta de la planta baixa. Sobre la llinda podem llegir l'any en que es va fer l'esgrafiat original 1.745.
La fotografia següent ens permet apreciar la bellesa dels dos esgrafiats ( primer i segon pis ) que estan sobre la finestra de la planta baixa.

Malgrat que els esgrafiats de l'antiga porteria exterior i la ferreria es van restaurar, es poden apreciar petites esquerdes com la que podeu veure a la propera fotografia de detall.

Deixem de mirar i admirar els primers esgrafiats que ens donen la benvinguda al recinte monacal, fem mitja volta i observem la petita plaça de Santa Llúcia. A l'esquerra de la propera fotografia hi ha el Portal de l'Assumpta també anomenat Portal Reial, i a la dreta la capella de Santa Llúcia construïdes al segle XVIII.

La capella, de nau rectangular, coberta a dues aigües i volta de llunetes, fou construïda l'any 1.741. La façana, amb portalada rectangular de pedra grisa sobre la que hi ha un òcul, està coronada per un campanar d'espadanya o de cadireta de dos ulls ( sense campanes ) amb tres merlets catalans ( esglaonats ).

Els esgrafiats, que podeu apreciar millor a la propera fotografia de detall, també foren restaurats als inicis dels anys seixanta del segle passat per Ferdinandus Serra.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos la segona signatura de Ferdinandus Serra. El text: " Res-vil 1960 Ferdinandus Serra - fecit ".

La capella es construí sobre una antiga capella del segle XIII i des de 1.425 la seva funció fou la d'església parroquial del poble de Santes Creus i dels laics que treballaven al monestir. L'any 1.843 la parròquia es traslladà a l'església del monestir. La petita capella està adossada al Portal barroc de l'Assumpta.

El Portal de l'Assumpta ( fotografia anterior) ens permet accedir a la segona plaça, la de Sant Bernat que visitarem detalladament a la propera entrada dedicada als esgrafiats de Santes Creus. A la  plaça de Santa Llúcia hi vivien els ferrers, paletes... i a la de Sant Bernat, els monjos jubilats i l'abat. També hi havia la porteria, l'hostatgeria i l'infermeria.

El portal barroc, construït a la segona meitat del segle XVIII, està coronat per una cornisa sinuosa i motllurada. La façana ens regala esgrafiats de gerros i garlandes. Una torre octogonal amb coberta piramidal corona el portal. El portal està flanquejat per dues grans columnes sobre pedestal. A la fornícula hi ha una imatge de l'Assumpció de la Mare de Déu.
Atentament.
Senyor i