Marxem del molí i el pont de Buida-sacs i pugem per la carretera C-55 fins a Clariana de Cardener. Deixem el cotxe a prop de l'església de Sant Serni, construïda l'any 1.927 imitant l'estil romànic i protegida com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). L'actual església de Sant Serni es construí quan quedà mig enderrocada la primitiva església romànica de Sant Serni, del segle XII, que estava al costat del Castell de Clariana.
Deixant Sant Serni a l'esquerra anem pel camí de terra ( els primers metres estan enquitranats ) que ens baixarà fins al riu Negre, que neix a Lladurs i desguassa al Cardener a pocs metres de l'església parroquial. Quan trobem el riu, anem pel camí de l'esquerra.
Al juliol del 2.015 ja ens vàrem apropar al riu Negre per donar un cop d'ull al forn d'obra o de teuleria. Ho podeu recordar clicant sobre el proper enllaç "El forn del riu Negre...". A la propera fotografia podeu veure el riu Negre.
Però tornem al camí de l'esquerra que hem agafat quan el camí pel que baixàvem des del costat de l'església s'ha bifurcat. Acompanyats pel Joan Marsiñach, propietari de la Casa Flotats i del pou de gel, aviat veiem la porta d'accés al pou.
Però fa uns sis o set anys, m'explica el Joan, aquest accés al pou no es podia veure perquè estava amagat per una esllavissada i la densa vegetació. Ell va recuperar l'accés principal al pou de gel.
He trobat molt poca informació d'aquest antic pou de gel. La pàgina seixanta-dos del llibre d'Albert Fàbrega i Enfedaque "Pous de glaç. Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental" de Farell Editors, està dedicada al pou de glaç de Flotats.
El Joan agafa la clau i obre la porta d'accés al pou. Per entrar-hi cal acotxar-se i vigilar per no fer-se mal al cap.
En el llibre d'Albert Fàbrega podem llegir que " L'accés només és possible per l'obertura superior", i el Cercador de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya explica que el pou és una obra popular d'origen preindustrial que actualment està en desús. Si anem a la descripció diu "L'entrada intermèdia d'accés al pou és inaccessible per una esllavissada. La part interior del pou està en bon estat de conservació.
A la fotografia anterior podeu constatar que només entrar ja es veu el mur al fons. Si girem a la dreta ( propera fotografia ) allà mateix hi ha el pou de gel.
El pou de gel de l'obaga de Flotats, de grans dimensions, es conserva integrament. És difícil accedir a l'interior perquè cal una escala per baixar-hi. A la propera fotografia podeu veure el fons del pou.
El Joan m'explica que el gel d'aquest pou estava destinat als hospitals. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya podem llegir, a la descripció, que el pou té una profunditat d'uns vuit metres; però el Joan afina més amb les mides i diu que té un diàmetre de cinc metres i una alçària de sis metres fins a la volta i vuit metres fins al forat superior. A la fotografia següent, de poca qualitat, podeu observar els murs del pou.
El pou de l'obaga de Flotats és un gran pou, penseu que el de Solsona té vuit metres de diàmetre i nou metres i trenta centímetres d'alçària.
Aixecant la mirada, la volta que tanca el pou és la protagonista. Al centre hi ha l'obertura superior del pou.
Ben amagat a l'obaga de la finca de Flotats el gel del pou, que s'obtenia del riu Negre, es conservava fins a la seva comercialització durant la primavera i l'estiu.
Amb dificultat, per la poca llum i el fet d'estar acotxat en un espai reduït, el proper vídeo intenta mostrar-vos el pou de gel de Clariana de Cardener.
Abans de marxar de l'obaga de Flotats, faig un últim cop d'ull al pou de gel. Sembla que la vegetació es vol "menjar" l'antic pou...
Deixem el pou i tornem a pujar fins a l'església de Sant Serni per agafar el cotxe i continuar descobrint el nostre patrimoni.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada