Tanco amb l'entrada d'avui la trilogia dedicada al patrimoni preindustrial i industrial d'Alfarràs relacionat amb el Canal de Pinyana amb l'espectacular molí. Després donarem un cop d'ull a l'església vella de Sant Pere situada a pocs metres del molí acabant de baixar el carrer Trinitat.
A la fotografia anterior, a la dreta, podeu veure l'antic molí i ,a l'esquerra, l'edifici del salt d'aigua de la fàbrica de filatures Viladés.
El primer document que fa referència al Molí d'Alfarràs és del 1.152. L'antic edifici està catalogat com Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ) en la categoria de Monument Històric des de 1.942, però curiosament en aquest protecció el daten al 1.147.
El molí fariner del segle XII, que als documents citen com el Molí d'Alfarràs, tenia a la seva dreta primer un molí d'oli ( construït pels marquesos d'Alfarràs al segle XVIII ) i després la casa del marquès d'Alfarràs. L'any 1.692 a l'edifici del molí fariner els senyors d'Alfarràs, hi van afegir un molí draper ( batan ). A la Guerra dels Segadors tingué funció de castell fort.
A la declaració del molí com BCIN diu de l'antic molí que és un castell o gran casal de molí fortificat i residència dels senyors del terme.
A la propera fotografia de detall podeu observar les obertures inferiors de l'antic molí que permeten el pas de l'aigua del Canal de Pinyana.
L'any 1.690 els senyors d'Alfarràs van establir la seva residència en l'antic hostal, a la vora del molí, rehabilitat com palau que fou enderrocat a la dècada dels setanta del segle passat per ampliar la fàbrica de filatures Viladés.
L'edifici té tres plantes. A l'inferior hi ha el carcabà, l'espai situat sota l'obrador del molí on hi ha la roda hotitzontal - també anomenada rodet- que gira gràcies a la força de l'aigua que hi cau i que fa moure l'arbre que s'encarrega de fer girar la mola volandera que està a la planta baixa que és la sala de moles. A la primera planta hi ha les golfes.
A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar els diferents alçats i materials ( carreus i maó ) de la façana principal ( est ) del vell molí fariner.
A la pàgina vint-i-set del treball de final de màster de Ramon Dalfó Revuelto "El patrimoni de l'aigua a Alfarràs ( El Segrià, Lleida ) Dels molins a les fàbriques de filatures" l'autor ens explica que als protocols notarials de l'Arxiu Capitular de Lleida està documentat un inventari del molí d'Alfarràs de l'any 1.559. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu llegir aquest treball.
Fa uns quatre-cents seixanta anys al molí hi havia: " nou moles molents amb les seves tremuges ( dipòsits que funcionen com un embut ), un torn per carregar el sac i un perpal de ferro ( barra per alçar objectes pesants que funciona com una palanca ) per aixecar les moles. A la sala del molí: un banc, una colga ( llit on dormia el moliner) i unes cremalles ( cadenes amb ganxos que a la llar de foc serveixen per penjar-hi les olles ). A l'invetari també cita la cambra de blat en la que hi havia tres
cafissos ( antiga unitat de mesura ), una pala de furt, tres faneques ( antiga unitat de mesura ) d'ordi i un barrilet. A
la golfa, un munt de blat amb sis cafissos, dues ballestes de fusta, una
carxota coberta i un cafís d'arròs. Per acabar, diu que a l'exterior hi
havia una mola nova i un estable amb porta ".
Gairebé a tocar del Molí d'Alfarràs hi ha l'església vella de Sant Pere, de la que podeu veure a la fotografia següent un dels murs amb bastants carreus força degradats i el campanar d'espadanya. A la meva esquena al fer la fotografia hi ha el molí.
A la propera fotografia, feta fa més de cent anys des del mateix indret, podeu veure l'església abans de ser restaurada. Es tracta d'una placa de vidre estereoscòpica del Fons fotogràfic Salvany. Biblioteca de Catalunya. Després de la placa podeu veure la imatge més detalladament.
Font fotografia: Josep Salvany i Blanch 1.918. Biblioteca de Catalunya.
Si compareu l'antiga fotografia amb l'anterior podeu constatar que el campanar d'espadanya és diferent. Al plafó informatiu hi ha una il·lustració de l'església vella abans de restaurar en la que veiem un frontispici força diferent.
A la pàgina 241 del quart volum de l'obra " Geografia General de Calalunya", publicada entre 1.908 i 1.918 i dirigida per l'historiador Francesc Carreras i Candi, podem veure una fotografia del frontispici anterior a la restauració que es va fer el segle passat. El quart volum, dedicat a la Província de Lleyda és de Ceferí Rocafort i Sansó.
Font fotografia: Antoni Güixens.
El plafó del que us parlo està a pocs metres de l'església i, com podeu veure a la fotografia següent, mentre llegim les explicacions per sota nostre passa el Canal de Pinyana.
L'església d'origen romànic fou construïda poc després de la conquesta però fou molt remodelada al segle XVIII afegint la portalada barroca. Hi ha poca documentació però sabem que als anys 1.279 i 1.280 el rector va participar en el pagament de la dècima papal de les Croades amb 66 sous, que era molt per a una parròquia petita.
L'element menys modificat de l'església, exceptuant la portalada i el campanar d'espadanya, és el frontispici amb coronament trapezoïdal.
La portalada, que podeu veure detalladament a la propera fotografia, és d'arc de mig punt flanquejat per pilastres amb una voluta a la dovella clau. Un parell de pilastres més grans sostenen un entaulament semicircular motllurat. A l'esquerra de la fornícula hi ha un òcul que podeu veure a la fotografia anterior.
A la fotografia següent de detall podeu observar la fornícula amb la part superior en forma de petxina que hi ha a sobre de l'entaulament amb una escultura de Sant Pere.
Al plafó informatiu podem llegir la descripció de l'església al "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar". Els setze volums d'aquesta enciclopèdia coneguda com "el Madoz" es van publicar entre 1.845 i 1.850 per Pascual Madoz e Ibáñez. Diu que és un temple "d'una sola nau de 120 pams de llargada per 150 d'amplada i 80 d'alçada. L'església, dedicada a Sant Pere té quatre capelles dedicades a l'advocació del Sant Crist, la Verge del Roser, Sant Sebastià i la Verge dels Dolors".
L'actual campanar d'espadanya , amb tres ulls i dues campanes, que podeu veure a la propera fotografia, es construí amb maó al segle XX.
L'any 1.885 es traslladà el cementiri històric d'Alfarràs que estava situat al peu de l'església vella de Sant Pere.
Al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal ( POUM ) d'Alfarràs l'església vella de Sant Pere està catalogada com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).
Deixem Alfarràs i baixem per la carretera N-230 fins arribar a la rotonda anterior a Rosselló, en la que anirem a l'esquerra fins a prop de Vilanova de Segrià on donarem un cop d'ull al seu antic molí.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada