L'entrada d'avui la comencem a la Plaza Mayor de Madrid. L'origen d'aquesta espectacular plaça es remunta al segle XV. En la seva dilatada història ha sofert tres grans incendis els anys 1.631, 1.670 i 1.790.
Presideix la gran plaça l'estàtua eqüestre de Felipe III, començada per Juan de Bolonya i acabada pel seu deixeble Prieto Tacca l'any 1.616. L'estàtua fou traslladada de la Casa de Campo al centre de la plaça l'any 1.848 per ordre de la reina Isabel II.
Als anys seixanta del segle passat es va fer una restauració general en la que es tancà el transit rodat i es construí un aparcament soterrani. La decoració mural actual de la Casa de la Panadería és obra de Carlos Franco que la va fer l'any 1.992.
La propera fotografia de la Tarjeta Postal nº 175 . Plaza Mayor de Ediciones Garcia Gabarrella, ens permet observar la plaça als anys quaranta, abans de la restauració general, la construcció de l'aparcament soterrani i el tancament al transit rodat que es va fer als anys seixanta.
Els dos laterals de la Casa de la Panadería, iniciada l'any 1.590 per Diego Sillero per al gremi del pa i acabada i transformada per Gómez de Mora l'any 1.617, estan flanquejats per dues torres. A la de l'esquerra hi ha un rellotge i a la de la dreta ( properes fotografies de detall ) un baròmetre que s'instal·là a la segona meitat del segle XIX.
Però l'objectiu de l'entrada d'avui, a més a més de gaudir de la Plaza Mayor és visitar una botiga centenària que trobarem a tocar de la plaça. Donem mitja volta, anem a la dreta i baixem per la calle de Toledo.
Quan acabem de baixar, a la dreta, trobem els aparadors de Casa Herranz, als números setze i divuit de la calle de Toledo. A la propera fotografia podeu veure el del número setze.
Al rètol de vinil, que imita a l'antic de vidre pintat i daurat hi podem llegir: "Casa Hernanz. Fundada en 1.845 Alpargateria Esparteria". Com podeu veure d'esquerra a dreta hi ha un petit aparador amb espardenyes, sabatilles i sabates, una porta tancada i barrada amb el cartell Entrada siguiente puerta, un aparador central amb sacs i un tercer aparador amb cordes de diferents materials.
L'any 1.845 l'artesà Toribio Hernanz va obrir, a tocar de la Plaza Mayor, una botiga d'espardenyes i ormeigs pels pagesos dels ravals. No hi ha constància documental del funcionament de la botiga fins al 1.860 però en Toribio ja hi despatxava quinze anys abans.
La fotografia anterior és de l'aparador en el que hi ha els sacs. Ho podem llegir: "Sacos nuevos de yute Varias medidas","Sacos de yute usados 2,75 €", "Sacos de pita usados 2,75 €".
A l'esquerra de l'aparador dels sacs hi ha un petit aparador ple d'espardenyes, sabates i sabatilles i a la dreta del dels sacs un aparador amb una oferta molt variada de corderia en el que podem triar entre cabdells i bobines de "rafia para atar, lino extra, cuerda para sillas, rafia para sillas, trenza de yute, madejas de cáñamo, lino natural cinco cabos, cuerda trenzada, aldodón trenzado, algodón, trenza de pita, bramante, lana, algodón rayón, torzal poliamina, rayón pasamanería..."
José Hernanz, segona generació d'espardenyers i corders, durant la Guerra Civil tingué que amagar el gènere perquè els militars dels dos bàndols se l'enduien sense pagar. A tocar de l'aparador del número setze de la calle de Toledo trobem el del número divuit.
A la fotografia anterior i a la propera podeu observar els rètols originals de vidre pintat i daurat en els que hi podem llegir " Alpargatería y Espartería Casa Hernanz 18 Cordelería - Alpagatería desde 1.845 ".
Al paviment, a tocar de la porta d'entrada de l'antiga botiga, hi ha la placa que al febrer del 2.008 l'Ajuntament de Madrid va donar a la família Hernanz. Aquesta placa que trobareu als establiments centenaris passejant per la ciutat fou dissenyada pel dibuixant humorístic, periodista i escriptor Antonio Mingote Barrachina ( Sitges 1.919 - Madrid 2.012 ).
Amb el desenvolupament industrial el Madrid rural i agrícola es transformà totalment. La corderia va créixer molt perquè el Banco de España i Correos necessitàvem moltes cordes per apilar i lligar els paquets.
Jesús Hernanz Velasco, fill de José Hernanz fou la tercera generació que s'encarregà del negoci familiar.
Si caminem uns metres més per la calle de Toledo molt aviat trobarem, girant a la dreta, la calle de Latoneros. En aquest carrer es va establir el gremi dels llauners ( latoneros ), que fabricaven amb metall objectes d'ús quotidià ( safates, coberteries, canelobres, gerres... ).
Al número quatre d'aquest carrer trobem el tercer aparador de la Casa Herranz sobre el que hi ha un rètol de vinil amb el text Alpargatería y Cordeleria Hernanz. Al centre de l'aparador, un cartell ens explica "Entrada por C/ Toledo 18".
Jesús Hernanz Sanz ( quarta generació d'espardenyers i corders ) i els seus fills Marta Hernanz i Jesús Hernanz ( cinquena generació ) s'encarregen actualment del negoci familiar.
Si aneu a Madrid reserveu una estoneta del vostre temps per apropar-vos a Casa Hernanz, una botiga fundada l'any 1.845.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada