A l'entrada anterior vàrem observar els molins del Falconer ( segle XVIII ) i d'en Boi ( segle XVII ). Després vam aturar-nos a la confluència dels carrers del Migdia, des Colomer i de l'Amargura on hi ha la creu des Colomer, del segle XVI, i a la seva dreta el pou.
Anem per l'esquerra i passegem pels carrers de la Unió i de l'Església fins trobar la creu de terme de Can Vicó, una de les cinc creus que hi ha dins del poble d'Algaida bastides entre els segles XVI i XVII. Ubicada a la cantonada dels carrers de sa Quarterada i de Palma, està a tocar del molí des Sant.
És una creu de pedra amb base octogonal, amb cinc graons, fust també octogonal sobre el que hi ha el capitell amb imatges de sants que està coronat per la creu.
A la creu d'estil barroc, amb Crist crucificat en una de les cares i la Mare de Déu a l'altra, fou restaurada l'any 1.928.
A tocar de la creu, a l'altre costat de carrer, a la cantonada dels carrers de sa Quarterada i de Costa i Llobera, trobem el molí des Sant que fou acabat de construir l'any 1.789. Aquesta data està escrita a la fusta del congreny inferior del molí.
Explica en Fiolet al seu llibre "Els molins fariners del terme d'Algaida", que en nom del molí ( des Sans ) fa referència a la figura que hi ha gravada a l'interior de la capella del pou ubicat a la port posterior del molí, on antigament hi havia el corral. El molí té una estructura similar a la del molí d'en Boi, amb uns magatzems tant alts que tenen dues plantes. El molí, que s'edifica com habitatge del moliner, té tres naus amb volta de canó paral·leles entre elles i perpendiculars al carrer de sa Quarterada.
L'any 1.967 es va fer una reforma en la que a la nau que fa cantonada amb el carrer de Costa i Llobera se li substituí la coberta original per una teulada que desaigua al carreró. També es canvià la cuina primitiva.
Els dormitoris que hi ha darrere de la torre del molí, a la nau central, foren restaurats l'any 1.981 pels picapedrers de Can Valera, els germans Sala. A més amés es restaurà el terrat d'envelar per evitar les filtracions de les aigües pluvials.
S'accedeix a l'habitatge del moliner pel portal amb arc de mig punt de la nau esquerra que podeu observar a la fotografia anterior i a la propera de detall.
Actualment s'accedeix a la torre des del terrat d'envelar i per l'escala de caragol interior podem pujar al replà d'ensacar la farina i, si continuem enfilant l'escala, al replà on hi havia les moles.
Es conserven els dos congrenys que actualment sostenen la teulada a dues aigües de la torre. De la resta de mecanismes del molí també queda la roda de grans dimensions que era la peça de transmissió entre l'arbre i la llanterna que accionaven els mecanismes que feien rodar la mola.
Bernat "Blanc" davallà les moles el mateix dia que les del molí d'en Pau, cap al 1.967. Aquestes moles es van portar a la cimentera d'en Sala de Porreres per seguir molent.
L'any 1.894, un dia que el molí anava molt envelat, el moliner el volgué frenar i amb l'estrebada es trencà el caparrot ( la part anterior i més gruixuda de l'arbre que surt de la torre del molí i duu els antenals per col·locar-hi l'antenada ), i va caure l'antenada a terra. El molí des Sant deixà de moldre per sempre.
Deixem el molí des Sant, continuem passejant pel carrer de sa Quarterada i de seguida trobem el Molí d'en Mostatxet del que no s'ha pogut documentar l'any de construcció però diuen que fou un dels primers que funcionà a Algaida.
Com podeu constatar a la fotografia anterior, una casa adossada al molí l'amaga parcialment. En Fiolet ens explica que un document signat el 22 de gener del 1.823 recull la patent industrial que, mitjançant l'Ajuntament d'Algaida, els moliners pagaren a la Direcció Provincial de Contribucions. En aquest document consta el nom del propietari, Pere Joan Fiol i d'ell diu "molinero de viento de una piedra", que segurament vol dir que el molí només tenia unes moles. El propietari actual és Pedro Oliver Gelabert.
Si continuem passejant pel carrer de sa Quarterada, aviat podeu veure que bona part del molí d'en Mostatxet.
L'estructura primitiva del molí era de tres naus amb volta de canó perpendiculars al carrer de sa Quarterada. Sobre la nau central hi ha la torre del molí.
La quarterada és una mesura agrària pròpia de les Illes Balears, especialment de Mallorca, que equival a 71,031 àrees. Suposo que el nom del carrer fa referència a aquesta unitat de mesura...
Aquest fou un dels primers molins que a finals del segle XIX deixà de moldre. Ràpidament es degradà i l'any 1.934 s'enderrocà la nau de l'esquerra i es començà a construir un aiguavés de la casa adossada a les dues naus que van quedar i que podeu veure a la fotografia anterior de detall. Uns anys després el propietari acabà la casa adossada i construí l'aiguavés posterior. L'última reforma es va fer l'any 1.981.
L'accés a la torre es fa des de la que fou nau central, però a diferència dels altres molins a la planta baixa l'escala és de planta quadrada per transformar-se en escala de caragol a partir del primer pis. Des de la terrassa d'envelar entrem a la torre i per l'escala de caragol interior arribem al replà d'ensacar la farina i si continuem pujant accedim al pis de les moles, que encara estan al mateix lloc.
A l'últim replà de la torre fins al 1.982 hi havia tots els mecanismes del molí excepte les antenes. L'arbre aguantava la teuladeta a dues aigües que substituí al malmès capell. Posteriorment es canvià la teuladeta per un forjat sostingut pel congreny inferior. Encara guarden trossos del congreny superior, la roda, l'arbre i la llanterna de transmissió.
Girem cua i tornem a la creu de terme de Can Vicó per continuar pel carrer de la Ribera on ens espera la creu de terme d'en Massot, on començarem la cinquena i última entrada dedicada a la descoberta dels molins fariners d'Algaida.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada