Després de donar un cop d'ull al recinte emmurallat de la Vila de Montblanc, construït al segle XIV, ens vàrem enfilar fins al pla de Santa Bàrbara on hi ha el poc que queda del Castell. Des del mur del mirador vam veure, a tocar, l'església de Santa Maria la Major. Baixant del Castell i seguint els estrets carrers arribem a la plaça de Santa Maria on comencem l'entrada d'avui.
Quan acabo de pujar el tram d'escales per accedir a la plaça amb un paviment decorat amb dibuixos fets amb còdols delimitats amb carreus, des del mur de l'església em saluda l'ombra de la creu de terme de Santa Maria que podeu veure a la fotografia anterior. A la propera fotografia el protagonisme és per a la reproducció feta l'any 2.013 per l'escultor Joaquim Camps.
L'obra original, del segle XV, atribuïda al mestre Pere Joan es malmeté al segle XVII durant la Guerra dels Segadors. Poc a poc es degradà i fou substituïda per una de ferro.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos a les dues properes fotografies algunes figures del capitell sobre el que hi ha la creu. Podeu observar a Sant Jordi matant al drac des de diferents perspectives. A la primera fotografia està a la dreta i a la segona a l'esquerra.
Abans d'entrar a l'església m'allunyo del petit tram d'escales que ens permeten accedir-hi per mostrar-vos frontalment a les dues fotografies següents la façana barroca.
Aquesta façana, construïda entre els anys 1.667 i 1.684, substituí a la gòtica original que fou volada l'any 1.651 durant la Guerra dels Segadors. A la fotografia anterior podeu observar, a la part baixa - zona d'ombra-, els pedestals sobre els que descansa la portalada en els que hi ha quatre cares de lleó. Sobre el pedestal podem veure el primer cos amb la portalada d'arc de mig punt, en la que a les grans fulles de la porta de fusta hi ha pintada la data 1.684. A la part superior de la fotografia hi ha l'entaulament molt ornamentat que separa els dos cossos de la portalada.
La fotografia anterior és del segon cos de la façana sobre la que hi ha, al centre, l'escut de la Vila de Montblanc flanquejat per grius ( criatures mitològiques que tenen el cap i les potes del davant d'ocell rapinyaire i les potes del darrere i la resta del cos de lleó ).
A les fornícules que hi ha entre les columnes dels dos cossos de la façana podeu observar les imatges dels apòstols i a la fornícula central del segon cos, la figura de Déu. Totes aquestes imatges les esculpí Agustí Pujol ( pare ).
L'església gòtica es començà a construir l'any 1.315 on hi hagué la primitiva església romànica edificada a la segona meitat del segle XII. Cap al 1.333 s'enderrocà part de la primitiva església perquè l'absis de la nova ja ocupava aquell espai.
Entrem a l'església de Santa Maria la Major, una construcció d'estil gòtic, que fou seu de les Corts Generals de Calalunya l'any 1.333. Aquesta església, consagrada l'any 1.578, té una sola nau amb tres trams, capelles laterals entre els contraforts i coberta de volta de creueria.
La nau està capçada amb un absis pentagonal i un frontispici carrat. El temple no el van acabar perquè la gran mortaldat de la Pesta Negra paralitza les obres. No es construí el campanar i la nau quedà més curta que la projectada. Al segle XVII van decidir no continuar la construcció.
L'església acull obres destacades com la Mare de Déu del Cor ( una talla gòtica de fusta policromada ), el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé ( de pedra policromada - segle XIV) i l'orgue ( de 1.607, reconstruït l'any 1.752 i restaurat l'any 1.977 ).
A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar aquest retaule de 3,13 X 2,17 metres que fou encarregat per la família Marçal, uns rics empresaris de Montblanc, per a la seva capella a l'església de Santa Maria. Sembla que l'any 1.339 encarregà l'obra Jaume Marçal i quan va morir el seu germà Berenguer va fer que l'acabessin.
Malauradament durant les guerres dels segles XVII i XIX es van mutilar molts caps, extremitats i ornaments del retaule.
Sobre l'autoria hi ha diverses opinions. Uns diuen que podria ser obra de l'escultor montblanquí Guillem Timor, però altres creuen que fou l'escultor i mestre d'obres Renard Des Fonoll. El retaule fou restaurat durant el juliol del 2.000 i juliol i agost del 2.001.
A la fotografia anterior podeu observar un dels orgues més ben conservats del barroc català. La cadireta és del segle XVII i l'orgue major del XVIII. És l'instrument ( orgue i cadireta ) més antic de Catalunya.
La caixa, la cadireta i la tribuna guarden en el seu interior l'espai pel mestre orguener i la caixa de tubs. Per aconseguir una bona conservació, unes gran teles anomenades sargues, tapen la caixa dels tubs.
A la sarga de la dreta ( fotografia anterior de detall ) podeu veure a Santa Cecília tocant l'arpa i a la sarga de l'esquerra ( fotografia següent de detall ) el protagonista és er rei David. Movent les dues sargues cap al centre la caixa de tubs queda tapada.
És gairebé un miracle que aquest orgue estigui en tan bon estat de conservació malgrat els conflictes bèl·lics que ha patit l'església. La cadireta. d'autor desconegut, cal datar-la entre els anys 1.606 i 1.636, Joan Boscà i Sarinyena i el seu fill Antoni van construir l'Orgue Major i recompongueren la cadireta l'any 1.703. L'any 1.977 fou restaurat per Gabriel Blancafort i Georges Lhôte.
Deixem l'orgue barroc, que trobareu sobre la porta d'accés a l'església, per apropar-nos al presbiteri concretament a la sagristia i a la capella de la Sagrada Família que en època medieval fou la capella de la família March i estava dedicada a l'Anunciació ( de la Mare de Déu del Carme que en època medieval fou la capella de la família Amblard ).
El terra de vidre, que podeu observar a les fotografies anterior i propera, ens deixa veure les restes de l'antiga església romànica.
Si anem a l'esquerra de la capella trobem una porta que dóna accés a una escala de caragol amb els graons força desgastats.
Ja us he explicat abans que l'església no es va acabar per això la nau és més curta que la projectada i el temple no té campanar. Si ens enfilem per l'escala de caragol, on anirem? O descobrirem a la propera entrada dedicada a la Vila de Montblanc.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada