Cal Malet i els porxos del Pallot.

Continuem gaudint de la Plaça Major de Montblanc protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, un espai que ja fa segles durant segles acull el mercat setmanal. Actualment aquest mercat, a més a més de la Plaça Major es fa a la Plaça Catalunya. La Plaça Major, parcialment porticada, acull alguns dels edificis més emblemàtics de la capital de la Conca de Barberà. Si en entrades anteriors hem donat un cop d'ull a les cases Cartanyà ( el front est de la plaça ) i Desclergue ( al front sud ), avui ens aturarem a Can Malet ( al front oest ), un edifici del segle XVIII.

Als baixos de la casa, fets amb carreus de pedra picada, hi ha quatre arcs adovellats de mig punt a l'edifici i quatre més al porxo ( dos a la façana principal i un a cada lateral ). A les cantonades amb els carrers Regina i Font Major hi podem observar els carreus de pedra picada, així com a bona part de la façana principal. A la part superior hi ha una galeria amb arcs de mig punt i uns esgrafiats fets posteriorment. La façana principal està coronada amb un frontó en el que hi ha un òcul tapat, amb l'escut de Montblanc. Una cornisa de pedra remata tot l'edifici.

 

Al porxo, entre els dos arcs adovellats de mig punt de la façana principal hi trobem l'escut de la Vila de Montblanc que podeu observar a la propera fotografia de detall.

 

 

Cal Malet té uns grans porxos en un espai anomenat Repès de l'Ajuntament o Pallol on hi ha les antigues mesures oficials de la Vila de Montblanc. El repès era el lloc de la plaça o mercat on es podia fer repesar les mercaderies comprades, i l'edifici per guardar el forment ( una varietat de blat 9  i els grans per al consum s'anomenava pallol. Alguns historiadors afirmen que Cal Malet fou, abans de la Guerra dels Segadors, la seu principal del Comú.

A la fotografia anterior i a les properes podeu observar la quartera i els tres quartans de pedra que s'empraven per mesurar el gra entre 1.752 i 1.905. Sota els porxos, com podeu constatar a les fotografies anterior i següent de detall també hi ha una petita capella que està dedicada a Sant Domènec, fundador dels Dominics.

A la fotografia següent podeu veure el senzill plafó de sis rajoles ( dues d'esquerdades ) de ceràmica vidrada, signat pel Col·lectiu Mas de l'Era. Senan '85, en el que hi podem llegir: " Porxos del Pallol o Repès de l'Ajuntament. mesures oficials de grans, any 1.752  ← quartera - tres quartans ↓ " .

La quartera era una antiga mesura de diferents capacitats segons el que calia mesurar i del territori on es feia. La quartera de gra catalana s'emprava al Principat i a les Illes i solia ser de 70,8 litres.

A  les dues properes fotografies podeu observar la part superior de la quartera en la que hi ha els dos embuts de pedra per on es posava el gra a mesurar.

 

 

Calia omplir de gra l'embut al ras. La sortida de l'embut estava bloquejada per una portella, que a les mesures de Montblanc no es conserva.

A l'entrada "Mesurar els blats", de juliol del 2.010, vaig mostrar-vos les mesures de la bladeria que es hi ha a tocar del número catorze del carrer Major de la Seu d'Urgell. Com podeu constatar a la propera fotografia aquestes mesures conserven les portelles. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior les podreu veure detalladament.

Quan s'obria la portella, després d'omplir al ras l'embut, el gra que hi havia a l'interior de l'antiga mesura queia en un sac.

A les fotografies anterior i següent de detall podeu veure el lloc on acaben els embuts de la quartera en el que hi havia les portelles.

La quartera es podia dividir en quartans, quartons , sesterons... Generalment la quartera corresponia a dotze quartans. El quartà de gra solia ser d'uns sis litres, per això els tres quartans dels porxos del Pallot mesuraven uns vint-i-un litres. En el sistema mètric decimal, basat en el metre i el gram, els múltiples i submúltiples de la unitat de mesura estan relacionats entre si pels múltiples i submúltiples de deu. La seva aplicació implicà la desaparició d'aquestes antigues mesures.

Com podeu constatar a la fotografia anterior la mesura dels tres quartans tampoc conserva la portella que impedia la sortida del gra mentre s'omplia, al ras, l'embut.

 

Deixem Cal Malet i els seus porxos i tornem al centre de la plaça, gairebé a tocar de la Casa Cartanyà, per fer la fotografia anterior amb prou perspectiva per poder veure l'edifici que hi ha pocs passos a la seva dreta, ja al front nord de la Plaça Major. És la Casa de la Vila, amb la que començarem la propera entrada dedicada a Montblanc.

Atentament.

Senyor i