Continuem a la Plaça Major de Montblanc on a l'entrada anterior dedicada a la capital de la Conca de Barberà vàrem donar un cop d'ull a la Casa Cartanyà ubicada al número sis de la plaça. Gairebé a tocar, al número dotze ens espera la Casa Desclergue, un edifici renaixentista construït a la segona meitat del segle XVI.
Com podeu constatar a les fotografies, destaca el cos porticat que sobresurt de la resta de façanes de les cases veïnes. L'edifici de carreus de pedra picada es construí davant d'un antic habitatge medieval.
A la planta baixa hi ha el porxo amb quatre arcs adovellats, dos a la part frontal d'arc de mig punt i un d'apuntat a cada lateral. A la part central de l'edifici originalment hi havia quatre finestres, dues a la part central i una a cada lateral.
A finals del segle XVIII les dues finestres de la part central es
transformaren en la balconada que podem veure actualment. Entre les dues
obertures la família Desclergue hi afegí els seu escut heràldic.
A mitjans del segle XVI aquesta casa era propietat d'Ambrós Tàrrega. L'any 1.598 després de la mort dels propietaris el comprà Bonaventura Desclergue. La família Desclergue fou la propietària fins a principis del segon terç del segle XVIII. L'any 1.738 vengueren la casa al doctor Antoni Tomàs Rubinat. A mitjans del segle XIX es transformà en el cafè "de l'Isidre" i posteriorment "del Marcelino".
L'any 1.974 l'edifici es restaurà per acollir les oficines de la Caixa d'Estalvis de Tarragona, la nova propietària del Casal dels Desclergue.
Si aixequem la mirada podem veure la part superior amb la galeria emmotllada en guix amb dotze arcs carpanells suportats per pilars octogonals. A la part central hi ha sis arcs i a cada lateral tres. Aquesta galeria és una ampliació posterior de l'edifici.
L'espectacular façana està rematada amb una barbacana de sis nivells feta amb teules i rajoles i, com podeu constatar a la fotografia anterior, amb una colla de nius d'oreneta.
A l'edifici, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local, l'any 1.927 hi van fer una petita rehabilitació pel mal estat de conservació que amenaçava la seva estructura.
Deixem la Casa Desclergue per anar uns metres a la dreta on, al número catorze de la Plaça Major, un frontis amb porxo del segle XVIII no ens permet imaginar que al seu interior hi ha amagat un espectacular palau del gòtic civil...
El Palau dels Cervelló té la seva estructura oculta a l'interior de l'edifici de la botiga de perfumeria i regals Vives que podeu veure a les dues fotografies anteriors. Gràcies a la gentilesa de Jaume Vila Vives propietari actual puc mostrar-vos la planta baixa del que fou el palau dels Senyors de Vallespinosa ( segles XIV-XVI ) i explicar-vos la història de l'últim segle de palau. La casa fou venuda l'any 1.885 i els nous propietaris de l'edifici la van destinar a habitatge i usos comercials i industrials. El seu besavi Domingo Roca va comprar la casa l'any 1.923.
L'espai de la botiga probablement era el pati interior on hi havia una galeria d'arcs gòtics i una amplia escala per pujar a la planta noble. Anem al fons de la botiga i per una petita porta entrem al palau. Només accedir-hi, em giro i faig la fotografia anterior en la que podeu veure, a l'interior de l'el·lipse groga que he dibuixat, la porta per on hem entrat. A la propera fotografia podeu veure els carreus de la volta de l'escala del pati interior.
Domingo Roca comprà la casa per emprar-la d'establiment industrial. El pou, que podeu observar a la fotografia següent, li facilitava l'aigua que li calia per fabricar sabó.
Ja no es conserven els dipòsits on el besavi del Jaume feia el sabó però sí l'entrada d'aigua que podeu observar, tapada amb una fusta, a la propera fotografia.
A la fotografia següent podeu veure en primer terme un gran arc adovellat rebaixat ( 1 ), darrere un arc carpanell de maó vist apuntalat ( 2 ) i a l'esquerra part del pou ( 3 ). L'estat de conservació no convida a apropar-s'hi.
La Maria, filla del Domingo Roca, es va casar amb Feliu Vives. La Maria Vives, filla de la Maria Roca i el Feliu Vives és la mare del propietari actual Jaume Vila Vives.
Caminant per la que fou planta baixa del palau dels Cervelló els diferents arcs adovellats ( apuntats, rebaixats o carpanells ) els envolten pertot arreu. Si aixequem la mirada podrem observar l'antic embigat de fusta.
Tot un luxe mirar i admirar l'arquitectura de la planta baixa del palau del segle XIV, una joia amagada del gòtic civil català.
Agraeixo al Jaume les seves explicacions i tornem a la botiga per la senzilla porta de fusta que ens permet tornar al segle XXI.
Deixem la petita botiga de perfumeria i regals Vives per, sense marxar de la Plaça Major, apropar-nos a Cal Malet, un edifici amb els baixos de pedra picada en el que als seus porxos hi ha un petit tresor que veurem detalladament a la propera entrada dedicada a la Vila de Montblanc.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada