Si a l'entrada anterior dedicada a Málaga vàrem visitar el Cementerio Inglés, avui ens apropem al centre històric per recordar el Café Chinitas que estava ubicat a pocs metres de la plaza de la Constitución i de la calle Larios llocs emblemàtics de la ciutat andalusa.
El pasaje de Chinitas està format per dos carrers molt estrets, gairebé perpendiculars, que es creuen. Un dels braços va de la calle Fresca a la plaza de la Constitución ( fotografia anterior ) i l'altre del carrer Santa Maria al carrer de Nicasio Calle ( parcialment a la dreta de la propera fotografia ). En el punt en que es creuen el dos carrers hi ha una minúscula plaça circular.
Un dels edificis d'aquest reduït espai, entre 1.857 i 1.937, hi hagué el Chinitas, un icònic cafè cantant freqüentat per toreros, poetes, flamencs, malandrins...
El que fou el cafè cantant més famós d'Espanya, gràcies als artistes que hi actuaven i a la selecta clientela del local, estava construït on hi havia l'antic convent de l'ordre de clausura de les Agustines Descalces. Del convent, que fou enderrocat l'any 1.854, només es conserva l'arc d'entrada a passatge de Chinitas des de la plaça de la Constitució.
Als anys vint i trenta del segle passat entre el públic del cafè cantant hi havia Federico Garcia Lorca, Rafael Alberti, Antonio Machado, Salvador Dalí, Vicente Aleixandre, Pablo Picasso... A l'escenari actuaven artistes molt importants d'aquella època: La Argentina, Juan Breva, Manolo Caracol, Juanito Valderrama, Estrellita Castro, Antonio Chacón, Cojo de Málaga...
A l'esquerra de la porta hi ha una placa quadrada en la que hi podem llegir: "2.021 La rehabilitación de este edificio, que albergó durante los siglos XIX y XX el famoso "CAFÉ DE CHINITAS", fue promovida por Dña ALICIA LAPAZ PROSCH, hi ja de D.Adolfo Lapaz Gómez y Dña Úrsula Lapaz Prosch, ejerciendo Rafael Salas Pulido, como arquitecto director de las obras".
Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la quarta de l'entrada d'avui al centre de la façana còncava, al primer pis, hi ha un plafó de rajola vidrada que posà l'Ajuntament de Málaga l'any 1.986 per recordar on estava ubicat el Café Chinitas.
Al plafó ceràmic, malgrat el cable elèctric que permetrà il·luminar-lo, hi podem llegir:
Aquí estuvo el Café Cantante
de Chinitas que fué parte
esencial del alma festiva de la
Ciudad de Málaga y escenario
del inmortal cante de
FEDERICO GARCIA LORCA:
EN EL CAFE DE CHINITAS
DIJO PAQUIRO A SU HERMANO:
"SOY MAS VALIENTE QUE TU.
MAS TORERO Y MAS GITANO"
...
MALAGA A FEDERICO EN EL L
ANIVERSARIO DE SU MUERTE.
AYUNTAMIENTO DE MALAGA
AGOSTO. 1986
Al plafó de rajola només hi ha les primeres estrofes del poema de Federico García Lorca que ell interpretà al piano i cantà La Argentina l'any 1.931 al Café Chinitas. La Argentina ( Encarnación López Júlvez ) aquell any va gravar cinc discs gramofònics de pissarra amb una selecció de cançons adaptades per Federico García Lorca titulada Canciones Populares Españolas, acompanyades al piano pel mateix Lorca. Una de les deu cançons d'un dels discs era la copla "En el Café de Chinitas".
La Argentina presentà l'any 1.943 al Metropolitan Opera House de Nova York el quadre flamenc El Café de Chinitas, amb coreografia seva, textos de Federico García Lorca i decorats de Salvador Dalí.
A la fotografia anterior podeu veure la calle Fresca des del pasaje de Chinitas, que abans tenia el nom de pasaje Álvarez però que l'alcalde Francisco García Grana als anys seixanta del segle passat li va canviar el nom per la popularitat del cafè cantant.
L'any 1.937 les autoritats malaguenyes van decidir tancar definitivament l'estimat i popularíssim Café Chinitas.
Sense deixar el pasaje de Chinitas, a la cantonada amb el carrer Santa Maria ens espera en una propera entrada la Cerería Zalo, fundada l'any 1.724.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada