Després de visitar el Palau dels Marçal i dels Conesa a les dues entrades anteriors dedicades a la Vila de Montblanc tornem al carrer Major per apropar-nos al número tres de la plaça de Sant Miquel per observar detalladament el Palau del Castlà. El castlà era el representant militar del rei.
El palau es va començar a construir al segle XV, després de la Guerra Civil Catalana. A la planta baixa hi havia les presons. L'edifici actual és el resultat d'una remodelació de l'antic casal feta al segle XVI durant el govern del noble castlà Ivany de Vilafranca. En una dovella del pati central del palau ( no visitable ) es pot llegir l'any 1.563.
El palau, un dels edificis renaixentistes més importants de Catalunya, és de planta quadrada. Originalment era una construcció aïllada però actualment la façana sud es mitgera d'un edifici contigu com podeu constatar a la fotografia anterior. Les façanes estan fetes amb filades de carreus regulars ben treballats que a les cantonades estan arrodonits.
A la façana principal ( nord ) que podeu veure a la primera fotografia, destaca el gran portal adovellat d'arc de mig punt que apreciareu millor a la fotografia anterior de detall. A la propera fotografia el protagonisme és per tres de les set obertures de les plantes superiors.
L'edifici està rematat per una senzilla cornisa en la que dues gàrgoles esculturades fa segles que observen atentament als montblanquins. A les altres dues façanes hi ha cinc gàrgoles més senzilles, tres a la façana est ( la del carrer de la Fusteria ) i dos a la façana oest ( carrer Major ).
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podeu observar molt millor a la fotografia següent de detall la gàrgola que a la fotografia anterior podeu veure a la dreta.
A la propera fotografia podeu observar part del sòcol d'un metre i mig d'alçària rematat amb una escòcia ( una motllura còncava amb dues corbes de diferent radi ) que resseguia perimetralment el palau.
Si continuem passejant i anem a la dreta podem donar un cop d'ull a la façana del carrer de la Fusteria ( la façana est del palau ).
M'apropo a la façana i aprofito per mostrar-vos la porta adovellada d'arc de mig punt tapada en la que s'ha obert una porta més petita. A la fotografia anterior la capçada de l'arbre de la dreta no ens deixa veure-la.
Abans de tornar a la plaça de Sant Miquel alçant la mirada podem gaudir de l'esvelt campanar de l'església del segle XIII.
L'edifici, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, tenia originalment un pati obert i porticat amb una escala noble. Al pati interior s'hi accedia pels portals de les façanes nord ( plaça de Sant Miquel ) i oest ( carrer Major ). També hi havia un gran hort i jardí que arribava dins a la muralla.
Fins al segle XIX el palau fou la seu de les presons i cort del partit judicial de Montblanc. El dia 27 de març del 2.021 la Fundació per l'Arqueologia Ibèrica va comprar el palau. Aquesta fundació gestionarà la restauració de l'edifici.
Abans de continuar el nostre periple montblanquí pel carrer Major fins a trobar el carrer Poblet i Teixidó us mostro el frontispici de l'església de Sant Miquel un edifici del segle XIII que està al costat del palau del Castlà i que observarem detalladament en una altra entrada.
Als números tres, cinc i set del carrer de Poblet i Teixidó trobem el palau dels Castellví, documentat a la primera meitat del segle XVI, que inicialment fou propietat de Francesc Roig. Posteriorment els propietaris foren la família Castellví, un llinatge montblanquí de militars i polítics. L'últim quart del segle XVIII es fa fer una reforma important que unia els diferents edificis afegits al palau primitiu.
El mestre d'obres Bernat Tomàs fou l'encarregat d'aquestes reformes de les que cal destacar la façana principal neoclàssica amb la porta principal flanquejada per columnes toscanes sobre un pedestal. Com podeu observar a les dues properes fotografies, la segona de detall, els petits pilars que hi
ha sobre els capitells suporten la llosana del balcó amb la seva barana
de ferro forjat.
L'obertura del balcó està flanquejada per dues pilastres rematades per un arc escarser. Damunt d'aquest arc fins a mitjans del segle XX hi hagué un gran escut de pedra de la família Castellví.
A les dues fotografies anteriors podeu observar a la dreta de la porta algunes de les dovelles d'un arc de mig punt. La fotografia de detall ens permet veure les dovelles de l'arc i del brancal dret de l'antiga porta.
Si anem fins a la dreta del palau i aixequem la mirada veurem el poc que es conserva d'un finestral trigeminat amb arcs apuntats trilobulats.
L'any 1.936 el palau fou confiscat pel Comitè Antifeixista Local que modificà l'interior per fer-hi una escola. Després de la Guerra Civil fou retornat als Castellví que el vengueren a particulars que l'empraren de granja i habitatge. Molt deteriorat, fou transformat en un modern habitatge que conserva alguns elements arquitectònics de la façana original com els que hem vist a les dues fotografies anteriors.
La propera entrada dedicada al nostre periple per la capital de la Conca de Barberà la començarem donant un cop d'ull al palau dels Anglesola situat al davant del palau dels Castellví.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada