A l'escala de l'Arxiu Capitular...

A l'entrada "Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 11 )" vaig mostrar-vos algunes de les antigues fotografies de l'església de Sant Llorenç i de la Catedral Nova de Lleida que hi ha en aquest arxiu del monestir de les Avellanes. Al final de l'entrada us explicava que el Capítol de la Catedral organitzà una exposició fotogràfica temporal amb la col·laboració del Museu de Lleida: diocesà i comarcal per celebrar el cinquantè aniversari de la restauració que Regiones Devastadas va fer de la Catedral Nova després de ser cremada l'any 1.936.

Les fotografies exposades temporalment al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) eren de l'Arxiu Mas de Barcelona, del Servei d'Audiovisuals de  l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i d'en Gómez Vidal.

A l'entrada d'avui donarem un cop d'ull a algunes d'aquestes fotografies que actualment, després de l'exposició temporal, es poden veure a l'escala que s'enfila fins a l'Arxiu Capitular de Lleida, al carrer de l'Almodí Vell s/n.

Com podeu constatar a la fotografia anterior les fotografies tenen un senzill marc negra però no hi ha cap cartel·la amb una petita explicació ni amb la font de la fotografia. Però ja us he dit abans les tres fonts que constaven a l'exposició temporal. 

Mentre pugem l'escala anirem trobant fotografies d'abans de la Guerra Civil, de la destrucció que patí la catedral amb l'incendi del 1.936 i de la reconstrucció que en va fer Regiones Devastadas.

A la fotografia anterior  podeu observar la façana principal als anys trenta del segle passat, abans de la guerra. Gràcies a la gentilesa de la Rosana, una de les arxiveres del Capitular, us puc explicar que l'edifici que hi ha a l'esquerra de la fotografia anterior i a la propera de detall era l'església de Santa Maria, de la que tenim molt poca informació.

A més a més d'aclarir-me quin és el misteriós edifici, m'ha enviat una fotografia de detall de l'acta del 5 de gener de 1.950 en la que es parla del solar que ocupava l'antiga església de Santa María junto a la Catedral. En aquesta moció es pregunta a l'Ajuntament per les negociacions que ha fet sobre el indiscutible derecho que asiste al Cabildo para recuperar el solar de Santa María. Gràcies Rosana!

Font fotografia: Arxiu Capitular de Lleida. AC_0150_197v  ( 1.950, gener, 5 ).

 

La fotografia següent és del rerecor ( 1.774 - 1.779 ). L'antic cor destruït durant la Guerra Civil, ocupava els dos trams de la nau central més propers al creuer.

A la dreta de la fotografia anterior i a la propera de  detall podeu observar el retaule de la Soledat, obra de l'escultor neoclàssic Juan Adán Morlán, que hi havia al rerecor.

Les properes fotografies són del magnífic cadirat del cor que fou cremat l'any 1.936, obra del 1774 - 1.779 del vallenc Lluís Bonifàs i Massó, un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana.

Els seients del cor, fets de fusta de noguera sense policromar, estaven en dos nivells. Al centre de la part superior hi havia el tron episcopal flanquejant per vint-i-set seients per banda A la part baixa hi havia quaranta-dos seients. 

A les fotografies anterior i següent podeu veure dos dels quaranta-dos cantorals del fons musical de l'Arxiu Capitular col·locats al gran faristol del cor. 

La fotografia de detall és d'un dels relleus del cadirat, concretament el dedicat a Sant Joan d'Organyà que fou el primer prior dels premostratencs a mitjans del segle XII a l'ermita del Sant Cap origen del monestir de les Avellanes. Aquest relleu estava ubicat al cadirat alt, al costat de l'Evangeli.

La fotografia següent és de la Llitera de la Verge d'Agost muntada a la Catedral Nova per la festa de la Vuitada. Obra de l'escultor barroc lleidatà  Felip Saurí ( imatge i projecte ), Pere Lamarca ( escultor ) i Pere Galtaries (tallista-fuster d'art ). L'estructura d'aquest túmul estava formada per un dosser que penjava d'una gran corona. Sobre les columnes del dosser hi havia quatre àngels que aguantaven quatre mantells.

Actualment a la Catedral podeu veure l'obra del 1.960 de Jaume Perelló que reprodueix fidelment la imatge que va desaparèixer l'any 1.936. Les vestimentes són del segle XVIII.

Per acabar la tria de fotografies que ens mostren com era la Catedral Nova abans de la Guerra Civil a la propera podeu veure la Font de les Oques, obra del 1.801 de Salvador Gurri que fou director d'escultura de la Llotja de Barcelona. Aquest aiguamans ( espai per rentar-se les mans, no per beure ) estava a la Sagristia i va desaparèixer l'any 1.936.

Si al primer tram d'escala que ens enfila fins a l'Arxiu Capitular podem veure com era la catedral abans de la Guerra Civil, al tram final les fotografies ens mostren la terrible destrucció que patí l'edifici i la posterior reconstrucció i restauració feta per Regiones Devastadas.

A la fotografia següent podeu observar com membres de la columna anarquista "Los Aguiluchos de la FAI", una milícia paramilitar, crema al carrer de l'Almodí Vell mobles i objectes que han tret de la catedral.

 

 

El foc devastador del dia vint-i-cinc d'agost de 1.936, que va cremar diversos dies,  destruí molt patrimoni artístic i religiós. Podeu constatar el desastre a les properes fotografies...

A la fotografia anterior podeu veure com va quedar l'interior del temple i a la propera el lamentable aspecte de l'altar major després de l'incendi.

 

 

La coberta de la Catedral Nova també quedà molt malmesa. La teulada a dues aigües de teula àrab va caure però afortunadament les voltes van resistir.

 

 

A l'entrada del mes d'agost del 2.012 "Els secrets de la catedral Noca de Lleida ( 7 )" vàrem passejar per l'espai que hi ha entre les voltes i la teulada. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.

Les depriments fotografies ens deixen molt clar que calia fer molta feina per reconstruir i restaurar la catedral lleidatana.

Les bastides  van enfilar-se per tots els racons de la catedral amb l'objectiu de recuperar el millor aspecte possible després de la destrucció patida. 

 

 

Durant la missa del 1.955 per celebrar la restauració de la catedral, el bisbe Aurelio del Pino va anomenar a Franco ( que podeu veure a l'esquerra de la fotografia següent ) com el dit de Déu... 

Acabeu de pujar l'escala i demaneu a les arxiveres que us deixin donar un cop d'ull a les vint-i-quatre fotografies que es van emmarcar. A la part superior hi podem llegir "Estado de la S.I.Catedral al iniciarse las obras por la Dirección de Regiones Devastadas".

Per acabat torno a l'exposició temporal que s'organitzà per celebrar el cinquantè aniversari de la reconstrucció i restauració de la catedral.

A la dreta de la fotografia anterior podeu veure a la Verge del Blau que del 1.448 al 1.707, presidí la Porta dels Apòstols de la nostra estimada i summament maltractada Seu Vella. Però Joan Carles Cristià de Landas -  comte de Louvigny - primer Governador de Lleida, ordenà tancar la Seu Vella per convertir-la en caserna. La repressió contra els lleidatans fou impressionant... Quan al 1.936 la tragueren de l'altar neogòtic de l'església de Sant Pau ( que estava al carrer La Palma ) la van trencar...

Atentament.

Senyor i