dilluns, 1 de juliol del 2024

Magre, L'home inabastable.

Fins al catorze de juliol, dia en el que des del 1.880 França celebra la seva Festa Nacional, es pot veure a la Sala Zona Zero de l'Institut d'Estudis Ilerdencs l'exposició "Magre, L'home inabastable", una de les propostes amb les que des del mes d'abril es celebra el centenari del naixement de Jaume Magre i Servet.


Els que ja tenim una edat recordem el lideratge cultural i educatiu d'aquest cerverí nascut el dotze d'agost del 1.924.


Només entrar a la Sala Zona Zero ens dona la benvinguda un espectacular retrat de Jaume Magre i Servet. La fotografia, dels anys setanta del segle passat, és de Ton Sirera i Jené.


A l'exposició trobem cinc grans plafons informatius ens els que es fa una pinzellada històrica de Jaume Magre acompanyats d'antigues fotografies. A tocar de cadascun dels cinc plafons que ens expliquen: Els orígens de tot, El mestre, El polític catalanista, El divulgador cultural i El llegat; hi ha una vitrina taula amb documents original ( la majoria del fons de la seva família ).
Les fotografies de l'exposició són de l'Arxiu de la família Magre, Ton Sirera, Gómez Vidal, Llorenç Melgosa, Toni Prim, Miquel Asensio...
A la primera de les vitrines taula, la d'orígens, a més a més dels documents hi podem veure la màquina d'escriure del seu pare Jaume Magre Ubach que fou elegit diputat per Lleida, per ERC, a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1.932.


Jaume Magre Ubach, Josefina Servet Servet i Jaume Magre Servet al gener del 1.939 s'exiliaren a França quan el seu fill tenia catorze anys ( a l'agost en va fer quinze ). Un cop instal·lats a Montpeller es va fer amic d'Alexandre Cirici, de la família Rovira i Virgili i de la família Torres.
La primavera de 1.945 Jaume Magre i la seva mare van arribar a Portbou, però quan dies després anaren a Cervera van trobar la casa familiar feta malbé. No ho tingueren fàcil però al 1.946 es fundà la delegació de l'Institut Francès de Barcelona a Cervera depenent del Ministeri d'Afers Exteriors de França.
A finals de la dècada dels quaranta i principis de la dels cinquanta formava part d'un grup d'amics apassionats per la lectura que feien tertúlies literàries: Ramon Turull, Josep Maria Razquin, Jaume Ferran, Emili Ravell i Carmen Balcells.


A la fotografia de detall del plafó orígens, del dia 12 de novembre del 1.948, podeu veure a Jaume Magre després de la seva tornada de l'exili.
L'any 1.955 arribà a Lleida i dirigí l'Alliance Française fins al 1.980. L'Alliance fou molt més que una acadèmia de la llengua francesa i participà en diverses iniciatives de resistència cultural al franquisme.
Magre fou un dels impulsors de l'Escola Espiga i durant gairebé vint anys professor dels instituts lleidatans Marius Torres i Gili i Gaya.


Als anys setanta formà part de diferents partits polítics: Front Obrer Català, Unió Socialista, Convergència Socialista per acabar al Partit Socialista de Catalunya. Fou el regidor de cultura de l'Ajuntament de Lleida entre 1.979 i 1.995. Lleida visqué un canvi espectacular amb els equipaments culturals municipals  de l'Escola Municipal de Belles Arts, Auditori Enric Granados, Conservatori, Aula de Teatre i Teatre de l'Escorxador.
La propera fotografia de detall del plafó polític , de l'Arxiu Gómez Vidal Institut d'Estudis Ilerdencs, és de la inauguració al 1.983 de la I Fira del Llibre d'Ocasió presidida per l'alcalde Antoni Siurana i el regidor de cultura Jaume Magre. A la part superior dreta es veu part de l'estand de l'enyorada Llibreria l'Ereta.


Jaume Magre fou un gran divulgador cultural. L'any 1.968 es creà la Petite Gallerie, una saleta de l'Aliance Française que acollí les obres dels artistes joves més trencadors. Des de la regidoria de cultura donà gran suport a artistes locals com Leandre Cristòfol i creà el Premi Literari Josep Vallverdú.

 
La fotografia anterior és d'un cartell i un tríptic de dues exposicions organitzades per la Petite Gallerie l'any de la seva creació. La Petite Gallerie deixà d'exposar l'art alternatiu de la ciutat l'any 1.976.
Tanquen l'exposició el plafó i la taula vitrina dedicats al llegat on es fa referència als reconeixements i distincions que va rebre i als equipaments municipals culturals que es crearen mentre fou regidor de cultura.
Si a la primera taula vitrina hi ha la màquina d'escriure de Jaume Magre Ubach a l'última trobem l'olivetti STUDIO 46 del seu fill Jaume Magre Servet de la que s'ha perdut la tecla de la lletra E.
 

El dia de Sant Jordi d'enguany el diari Segre obsequià als seus lectors amb el llibre d'Edicions de la Clamor Merci Monsieur Magre de Cristina Mongay Batlle.

 
 
Recordeu que podeu visitar l'exposició a la Sala Zona Zero de l'Institut d'Estudis Ilerdencs fins al dia catorze de juliol en la que, a més a més de recordar o descobrir a Jaume Magre podreu agafar un d'aquests llibres.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada