dijous, 12 de setembre del 2024

Ecomuseu la Vall d'Ora ( 3 ).

Tornant a creuar el riu Aigua d'Ora trobem cal Guirre on podrem recordar l'ofici de carreter, la ferreria i la serradora. Restaurat i habilitat per acollir visites l'any 2.013, el conjunt arquitectònic està format pel molí i la ferreria a la planta baixa i la serradora en un edifici annex al costat de la ferreria. Al pis superior de l'edifici principal hi ha l'habitatge on van viure els darrers moliners.


Davant de l'edifici principal hi ha el cobert que podeu veure a la fotografia anterior i a les dues properes en el que es recorda la fusteria on treballaven els carreters que, a més a més de carros, feien mànecs d'eines del camp, esclops, esclopets i cóms ( recipients on es posa el menjar o l'aigua els animals domèstics ).


Els carreters construïen i reparaven carros, un transport que fou molt important fins al segle passat. Al centre de la propera fotografia podeu observar la recalcadora, on s'estrenyia la mida dels cèrcols de les rodes i altres ferros. 


A la fotografia següent de detall podeu veure dos botons de roda de carro ( b ). És una peça cilíndrica que ocupa el centre de la roda en la que convergeixen els raigs ( r ).


La rehabilitació de cal Guirre, dirigida per l'arquitecta Anna Viladrich, s'ha fet respectant els antics espais on hi havia el molí i la ferreria a la planta baixa i l'habitatge del primer pis on van viure els darrers moliners. També s'ha rehabilitat la serradora, annexa a la ferreria.
A les tres properes fotografies de la façana de l'edifici principal podeu constatar que s'han conservar les anelles collades a la paret per lligar els cavalls que calia ferrar.


A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure una sendera que es bifurca per anar a la serradora o a la bassa que s'omple amb aigua del riu Aigua d'Ora gràcies a la resclosa que la desvia cap a un rec fins a la bassa.


L'objectiu de la rehabilitació del conjunt arquitectònic fou retocar únicament allò que fos necessari, estabilitzant tota l'estructura i refent la coberta, perquè el resultat final fos el més fidel possible a les construccions originals.
 
 
No es volia museïtzar els espais sinó que el visitant ho veiés tal com era. Constatareu a les fotografies que hi han aconseguit. Només apropar-nos a la porta que a la fotografia anterior veieu a la dreta ja ens queda clar que estem a punt d'accedir al molí de cal Guirre perquè dues moles decoren el paviment. Fixeu-vos que a  les dues primeres fotografies de l'edifici a la façana també s'hi ha incorporat una mola.


El ratllat de les moles es desgastava i de tant en tant calia repicar-les. Per fer-ho s'aixecava la mola volandera amb la cabra, que veurem a l'interior del molí. Aquest ratllat servia per extreure el segó ( la pell del cereal ) i per facilitar la circulació del gra mòlt des del centre de la mola fins al seu extrem exterior.
Els molins hidràulics fariners foren molt importants per l'activitat econòmica de masos i nuclis dispersos ubicats entre el Solsonès i el Berguedà. A la Vall d'Ora n'hi va haver vuit dels que només es conserven els de ca l'Ambròs i cal Guirre.
Només entrar al molí de cal Guirre, en una biga, hi ha la placa metàl·lica de l'assegurança Northern de l'any 1.836.


El blat, després de segat, batut i ensacat s'emmagatzemava i quan calia fer farina es portaven els sacs al molí. Però abans de moldre'l es netejava a la llímpia, protagonista de la propera fotografia. En ella separava el blat de les impureses ( palla, terra, pedres ) . Al fons es veu l'escairador des d'on s'acciona l'embarrat.
 
 
Aquest procés de neteja començava abocant el gra a la tremuja, un embut en forma de tronc de piràmide invertida, que podeu observar parcialment a la part inferior esquerra de la fotografia anterior i  amb més detall a la següent.


El martell, que podeu observar a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat a la fotografia, pica el tambor perquè es desenganxi el blat. També es veu parcialment la part superior dels circuïts d'aire ( ca ).

 
Durant la neteja l'aigua humitejava el gra per evitar que s'enganxi. La fotografia següent és de la part inferior de la llímpia, on podeu observar parts dels circuïts d'aire ( ca ). La neteja acabava amb l'ensacat ( e ) del blat.

La propera fotografia ja és del molí fariner. Al centre hi ha l'escairador i a la dreta podeu veure part d'una de les moles volanderes. A l'esquerra hi ha el vis sens fi ( 1 ) que transportava la farina des del molí al torn.
 
 
Amb l'escairador es treia la clofolla del gra, que prèviament s'havia estovat amb aigua, per poder menjar-lo. El blat escairat es menjava habitualment fins fa poc temps. El blat s'escairava amb una peça troncocònica.
A la propera fotografia, sobre la mola volandera podeu veure la llosa, la mesura amb la que el moliner es cobrava la seva part de la feina amb farina quan el client ho volia. També s'emprava per passar la farina del farinal al sac.


Amb l'energia mecànica que arriba a l'escairador s'acciona l'embarrat que permet posar en marxa els dos molins fariners i la resta de maquinària de cal Guirre. A la fotografia anterior i a les dues següents podeu veure que les moles volanderes, que són més primers que les sotanes, estan protegides per cèrcols de ferro perquè es poden escalfar molt i trencar-se.


A la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu observar la cabra ( c ), una mena de grua per extreure la mola volandera quan calia repicar-la o canviar-la.

Quan s'extreia la mola volandera amb la cabra el moliner aprofitava per engreixar la boixa, la peça cilíndrica per la que passa l'eix o arbre que transmet el moviment a la mola.
 
 
Les dues properes fotografies són del torn de farina. Quan us he explicat l'escairador hem vist a la part esquerra de la fotografia  el vis sense fi pel que la farina i el segó arriben a la farinera del molí. Mitjançant un elevador ( unes cassoletes unides a una cinta de cuir ) la farina es transportada fins a l'interior del torn de farina.


Al torn, un gran sedàs de roba amb trames de gruixos diferents, separa la farina segons la seva finor. A la fotografia següent podeu veure on es col·locaven els sacs per ensacar ( e ) la farina.


A la propera entrada dedicada a cal Guirre veurem en uns senzills vídeos com funciona l'embarrat del molí i visitarem la ferreria.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada