divendres, 20 de setembre del 2024

Romans a Ponent ( 2 ).

El primer dia del novembre passat us recomanava visitar l'exposició Romans a Ponent que acollí la Sala d'Exposicions temporals del Museu de Lleida del catorze de setembre del 2.023 al catorze de gener d'enguany.
Vaig dir-vos al final de l'entrada que posteriorment us mostraria detalladament l'exposició en una sèrie d'entrades que avui començo.


Abans de baixar les escales de la Sala d'Exposicions temporals hi havia un àmbit introductori on s'explicaven els precedents de la implantació dels models romans.
 
 
Els ibers s'assentaren en llocs plans, en poblats generalment circulars emmurallats amb les cases situades radialment. Al centre hi havia una plaça.
A la propera fotografia  d'un dels plafons de l'àmbit introductori de l'exposició podeu veure, a vista d'ocell d'esquerra a dreta i de dalt a baix, els poblats ibers d'Estinclells ( Verdú ), Gebut ( Soses ), Vilars ( Arbeca ) i Molí de l'Espígol ( Tornabous ).

 
A la vitrina de la fotografia següent hi ha una espasa corba tipus falcata ( 1 ) i un casc i clatellera ( per protegir el clatell del soldat ) tipus Montefortino ( 2 ). Les dues peces són del segle IV aC i es van trobar a la Necròpolis de la Pedrera ( entre Vallfogona de Balaguer i Térmens ). 
 
 
A la part inferior esquerra de la vitrina hi ha l'aplic d'un escut dels segles III-II aC trobar al racó de la Pampa ( Soses ). Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica el podeu observar millor a la propera fotografia de detall.


A la petita plaça Agelet i Garriga de Lleida, just davant de l'últim vestigi de les portes d'entrada de la ciutat emmurallada, hi ha l'estàtua d'Indíbil i Mandoni, els dos herois ilergets ( un poble iber ) revoltats contra la dominació romana del segle III aC. Els guerrers ilergets de l'estàtua van armats amb una falcata com la de la vitrina i una llança.

Els ibers del nord lluitaven amb llança i una espasa llarga protegits amb un gran escut rectangular. Però la falcata trobada a la Necròpolis de la Pedrera era una arma pròpia dels ibers del sud. La podeu observar millor a la fotografia següent de detall.
 
 
Aquesta falcata està exposada normalment a la Planta 1 del Museu de Lleida acompanyada d'uns suspensors de beina.


Els soldats romans es protegien el cos amb una cota de malla. Al cap duien un casc de tipus Montefortino, com el que hi ha a la vitrina anterior, en el que s'hi ajustaven amb una frontissa les galteres. Duien escut rectangular, una javelina anomenada pilum, una espasa llarga tipus gladius i un punyal anomenat pugio.  A la vitrina de la propera fotografia hi ha una espasa gladius ( 4 ) del 125-75 aC trobada al Camp de les Lloses ( Tona ) i un pugio ( 5 ) del segle I aC trobat al carrer del Carme de Lleida. Els conspiradors que van apunyalar a Juli Cèsar ho van fer amb un pugio.
 

Els arqueòlegs Joan Guitart i Xavier Payà foren els comissaris de l'exposició "Romans a Ponent, Ilerda, Iesso, Aeso"en la que s'exposaven més de cent cinquanta peces prestades per divuit museus i arxius catalans, espanyols i francesos.
A finals del segle III aC la península Ibèrica fou el camp de batalla entre Roma i Cartago que lluitaven per dominar la Mediterrània. Els ibers es van trobar enmig d'aquesta guerra. Indíbil i Mandoni van liderar als ilergetes en la Segona Guerra Púnica. L'any 205 aC les terres de Ponent foren controlades pels romans.


A la vitrina de la propera fotografia a més a més de plats, vasos, bols hi tres asos  i dos stilus ( punxó per escriure sobre cera ). L'as era una moneda romana. Els tres de la vitrina són d'Iesso ( Guissona ), Aeso ( Isona ) i d'Ilerda ( Lleida ).


M'apropo per fer dues fotografies amb més detall de les petites peces exposades al centre de la vitrina, una dels stilus i l'altra de les monedes ( as ). A la primera, de dalt a baix podem veure l'stilus del segle I dC  ( Museu de Guissona ), la Caixa-Tanca d'un segell per a la tauleta d'escriptura del segle I aC trobada al turó de la Seu Vella de Lleida i l'stilus del segle I aC trobat a les Borges Blanques.
 
 
A la segona fotografia de detall, d'esquerra a dreta, podeu veure els asos de Iesso, Aeso i Ilerda ( trobar al carrer Magdalena de Lleida ). Els tres són del 104-80 aC.

 
Al dibuix que hi havia al plafó de darrere de la vitrina es veia com s'emprava l'stilus per escriure sobre la cera i el segellat de la tauleta.


Curiosament a les monedes fetes pels romans a les noves ciutats encara s'emprava l'escriptura ibèrica com podeu constatar millor al plafó informatiu que amb les fotografies de les monedes de la vitrina .
 
 
Cap a l'any 100 aC, el comandament de la província Citerior decidí desmantellar els campaments militars i fundar ciutats. Així van néixer les tres ciutats romanes de Ponent: Ilerda ( Lleida ), Iesso ( Guissona ) i Aeso ( Isona ).
 

A la fotografia anterior el protagonisme és per a la gerra d'emmagatzematge del segle I aC del Parc Arqueològic de Iesso. Museu de Guissona. Aquesta gran gerra té dos segells del terrisser escrits en llengua ibèrica dels que us en puc mostrar un gràcies al zoom de la càmera fotogràfica.

D'esquerra a dreta, a la vitrina següent, podeu observar un guttus ( recipient per contenir oli ) en forma de cap de porc, un asc ( vas ) en forma de peülla de porc, un plom amb una inscripció ibèrica i una figura de bronze amb au. Les dues primeres peces són dels segle III-II aC i les altres dues del segle I aC. Les quatre, trobades a Monteró ( Camarasa ) estan custodiades a Barcelona al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
 
 
La fotografia de detall ens permet veure millor l'asc de vernís negre itàlic en forma de cap de porc trobat a l'edifici de la zona 8 de Monteró ( Camarasa ). Monteró fou un fortí militar en el camí cap a Ilerda.


Deixem l'àmbit introductori i baixem per l'escala amb de la Sala d'Exposicions temporals amb l'objectiu d'observar detalladament el nostre passat romà.

 
En les tres properes entrades dedicades a l'exposició "Romans a Ponent, Ilerda, Iesso, Aeso", en diferents àmbits veurem la romanització plena de Ponent.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada