Després recórrer perimetralment els edificis del Cistóbal Balenciaga Museoa de Getaria i quedar bocabadats a l'accedir-hi, a l'entrada d'avui pujarem alts tres grans volums suspesos on s'exposen les peces creades pel genial modista basc.
Ja vaig explicar-vos la gran diferència entre l'atri, un espai ple de llum natural, i aquests volums suspesos que són totalment foscos ( sense gens de llum natural ) amb només la il·luminació dissenyada per l'estudi La Invisible que té cura de la conservació de les peces exposades.
Cristóbal Balenciaga quan era petit acompanyava a la seva mare Martina Eizaguirre, que era costurera, a les nombroses visites que feia al Palacio Aldamar, la residència d'estiu dels marquesos de Casa Torre. El seu pare, José Balenciaga, que era pescador, va morir quan ell només tenia onze anys. Els marquesos de Casa Torre foren mentors de Balenciaga en els seus primers anys de trajectòria professional.
A l'esquerra de la fotografia anterior en primer terme podeu veure l'abric de nit en gazar verd del 1.958. El gazar és un tipus de teixit d'aspecte regi i semitransparent amb tacte uniforme molt emprat per Balenciaga. A la dreta hi ha el conjunt de nit del 1.965 en tafetà tornassolat verd amb brodat de pedreria de Goby. El tafetà és una tela prima de seda llisa i llustrosa.
A les sales, a més a més de la il·luminació, està controlada la temperatura i la humitat. Balenciaga afirmava: "Un modisto debe ser arquitecto de la forma, pintor para el color, músico para la armonía y filósofo para la medida".
A l'esquerra de la fotografia anterior hi ha el vestit de núvia del 1.958 amb encaix blanc brodat amb cintes d'organza ( una mena de mussolina ) de Marescot. El de la dreta, també del 1.958, és un vestit de nit en punta morada brodat amb cintes d'organza de Marescot.
Ja vaig explicar-vos a l'entrada "El plaer de passejar pel Chillida Leku ( 1 )" que la padrina materna d'Eduardo Chillida, Juana Eguren, era la propietària de dos hotels de Donostia que Balenciaga visitava sovint acompanyat de gent important del món de la moda. Juana fou un puntal molt important per al modista en el moment de deixar Getaria. L'animà a viatjar a París per fer realitat la seva vocació. Cristòbal Balenciaga i Eduardo Chillida i l'escultor donostiarra li dedicà l'obra d'acer corten Homenaje a Balenciaga del 1.990.
Al sortir del primer volum suspès, mentre anem fins al següent podem observar des d'una perspectiva diferent els murs de vidre de tancament del gran edifici sinusoïdal de secció trapezoïdal.
Abans d'entrar en el segon volum suspès faig la fotografia següent de la xapa retallada d'estampat floral, la pell exterior de la doble pell d'aquests volums expositius.
La meva visita coincidí amb l'exposició Balenciaga Carácter que reuneix obres de la col·lecció del museu que sintetitzen els elements distintius d'una de les cases d'Alta Costura més influent del segle XX.
A l'esquerra de la fotografia anterior hi ha un conjunt de tafetà de seda negra del 1.949 i a la dreta un vestit de nit en gro de Nàpols de color marfil del mateix any. El gro és un teixit de seda amb gra superficial que li fa perdre brillantor.
L'estudi La Invisible s'encarregà del disseny de la il·luminació pensant amb l'ambient de cada sala i de cada peça exposada buscant en tot moment les millors condicions lumíniques per a l'òptima conservació de les peces. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu veure el projecte a la seva pàgina web.
A la propera fotografia el protagonisme és pel vestit de nit de gazar blau grisenc adornat amb pètals d'organza del 1.966.
Les toiles de cotó dels anys 1.962 i 1.964 són els protagonistes de la fotografia següent. Una toile és la mostra d'una peça confeccionada amb material econòmic. Les toiles s'empraven com matriu del model perquè se les emprovessin les clientes abans de fer la peça en el teixit definitiu. A la fotografia constatareu el minimalisme constructiu i l'efecte envolupant que caracteritza bona part de la modisteria de Balenciaga dels anys seixanta.
L'any 1.937 Cristóbal Balenciaga es traslladà a París. L'etapa parisenca el consagrà com un dels dissenyadors més influents de la història. Les seves creacions es basen en la comoditat i la puresa de les línies. Quan al 1.968 l'Alta Costura començà a perdre pes i s'imposava el prêt-à-porter, Balenciaga es retirà.
Sortint del segon volum suspès tornem a deixar la il·luminació dissenyada per l'estudi La Invisible per tornar, momentàniament, a la llum natural que omple el museu( exceptuant els espais expositius ).
Entrem al tercer i últim volum suspès per gaudir de les genialitats de Cristóbal Balenciaga i tornem a canviar d'il·luminació.
A les fotografies anterior i propera podem mirar i admirar el vestit de nit de setí negre amb dues bandes de setí de color marfil. Aquesta magnífica escultura és del 1.943.
L'objectiu del Cristóbal Balenciaga Museoa és preservar i incrementar les col·leccions i fer-les més accessibles i obertes. Des del 2.014 el museu té oberta una línia d'investigació anomenada "Las manos que cosen" que vol identificar i posar en valor l'aportació de les persones que al llarg dels anys treballaren per a Balenciaga. Es volen preservar les tècniques de l'ofici que empraven als seus tallers i conèixer dades sobre la personalitat de Balenciaga des de la perspectiva dels seus col·laboradors.
La fotografia anterior és del vestit de núvia en gazar de color marfil del 1.967. Podeu constatar en els dos vestits de núvia que us he ensenyat que els seus dissenys nupcials eren trencadors.
Al sortir del tercer i últim volum suspès els murs de vidre que tanquen l'impressionant edifici ens deixen molt clar on anem...
Avançant uns metres més i girant a la dreta accedirem al Palacio Aldamar on ens espera, a la proera entrada dedicada al museu, l'exposició temporal "Josep Font. Belleza e inquietud" tot un paler per a la mirada.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada