dimarts, 22 d’octubre del 2024

Romans a Ponent ( 4 ).

A l'àmbit "Aigua, vida i higiene a les ciutats" s'explica que la cultura de Roma fou una cultura de l'aigua. Es van construir aqüeductes, fonts, canonades, pous, canalitzacions i termes.
 
 
Una xarxa soterrada de canals i clavegueres distribuïa l'aigua neta per tota la ciutat i recollia l'aigua bruta. Gràcies a l'aigua hi havia molta higiene corporal i els ciutadans gaudien de l'oci de les termes.
A la fotografia anterior d'un dels plafons de l'exposició podeu veure la canonada amb una vàlvula de plom de purga d'aire en un carrer de l'antiga Iesso. En una de les vitrines hi havia el registre i purgador de plom d'una canonada de la fotografia anterior del plafó que és del segles I - II dC. Parc Arqueològic de Iesso. Museu de Guissona.


A les ciutats romanes lleidatanes s'han trobat pous amb les parets de pedra molt ben encaixades que baixen fins a trobar l'aigua.


A la fotografia anterior podeu veure el dibuix en el que els lleidatans de fa dos mil·lennis treuen aigua d'un pou amb el brocal motllurat com el que hi havia a l'exposició.
 
 
Les fotografies de detall anterior i següent són del brocal motllurat d'un pou de la primera meitat del segle I dC trobat al Pla de les Forques ( Juneda ).


A Iesso als pous excavats s'hi han trobat objectes molt ben conservats  com la galleda de fusta del segle II dC que estava exposada en una vitrina. Parc Arqueològic de Iesso, Pou 2.017. Museu de Guissona.


A la Vil·la del Romeral ( Albesa ) s'hi va trobar el brollador d'una font amb la imatge de Medusa. És del segle II - III dC i està custodiat al Museu de Lleida.


A més a més de la higiene corporal, amb l'invent romà de les termes l'aigua era fonamental per l'oci dels ciutadans. Els homes i les dones s'hi banyaven en horaris diferents, feien exercici, llegien, descansaven,  xerraven, feien negocis...
Les d'Ilerda, construïdes al segle I dC, cap a l'any 100 ja havien estat substituïdes per un complex de 2.400 metres quadrats. Un espectacular equipament públic i lúdic.
 

A l'esquerra de la fotografia anterior del carrer Cardenal Remolins de Lleida hi ha la tàpia que separa el carrer de les restes de les termes públiques d'Ilerda. Al fons de la fotografia es veu parcialment l'estació ferroviària Lleida-Pirineus. A l'exposició es podia veure el mosaic del caldari de les termes lleidatanes.


A la fotografia anterior de detall podeu observar una part d'aquest mosaic del segle II dC i la fotografia següent ens permet veure'l sencer.
 

Aquest mosaic, que normalment està custodiat a l'Arxiu Arqueològic de Lleida ( Ajuntament de Lleida ) , el vàrem observar detalladament a l'entrada "L'arxiu arqueològic de Lleida ( 3 )" del juliol del 2.016. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior ho podreu recordar. 


Els acabats de les termes eren luxosos, amb mosaics, columnes, fonts... Els paviments i les motllures estaven fets amb marbre de diferents punts de la Mediterrània. A la propera fotografia podeu observar els marbres de revestiments i decoració del segle II dC de les parets de les termes públiques d'Ilerda. Arxiu Arqueològic de Lleida ( Ajuntament de Lleida ).

 
Les tres ciutats romanes de Ponent no tenien amfiteatre ni circ, i sembla que tampoc teatre. Les termes eren el lloc de lleure.


A les termes d'Ilerda s'hi accedia des del cardo ( el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes ) a través d'un tram porticat amb botigues. Del vestíbul s'anava al vestidor des d'on podies accedir a la palestra ( gimnàs per a l'exercici físic ) o als banys. A la zona de banys hi havia tres piscines: una al frigidari ( sala de banys freds ), una al caldari ( sala de banys calents ) i una exterior.


La fotografia anterior és del plafó explicatiu de les termes d'Ilerda en el que es podia veure la reconstrucció general del complex termal de la ciutat.
La fotografia següent és de la restitució 3D de les termes d'Iesso del segle I dC, ja ampliades, reformades i modernitzades.


Les termes d'Iesso foren construïdes entre l'any 70 i el 50 aC i posteriorment es van ampliar. Des del carrer es trobava una palestra amb una piscina exterior. A l'edifici dels banys hi havia primer les sales fredes, amb una altra piscina, i després les sales calentes.
A la propera i última entrada dedicada a l'exposició observarem els àmbits de la domus i la vida quotidiana, l'economia i la mort.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada