El blog del senyor i.

dijous, 19 de març del 2020

Al cor de Solsona ( 3 ).

Abans de pujar les escales dels porxos de Cal Santantoni, que ens enfilaran fins al carrer del Castell, observem atentament la teiera que hi ha al mur de l'esquerra. A les façanes del nucli antic de Solsona encara podem veure algunes teieres, uns engraellats de ferro en els que fa una colla d'anys es cremaven teies per fer llum al carrer. Estan catalogades com Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ) . Damunt dels porxos, que podem considerar un petit carrer medieval, es construí molt posteriorment un edifici de tres pisos amb finestres d'imitació gòtica.

Ens aturem al número 18 del carrer del Castell, casa en la que va néixer el pintor barroc Francesc Ribalta l'any 1.565. La seva família es traslladà a Barcelona cap al 1.572.

L'edifici, amb tres façanes orientades als carrers del Castell, de la Regata i a la plaça de sant Joan; té planta baixa i -per salvar el desnivell dos pisos al carrer del Castell- un tercer a la plaça de Sant Joan. Està protegit com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). A la fotografia següent podeu veure la façana de la plaça de sant Joan.

A la propera fotografia podeu veure la baixada del seguici fins a la Catedral el dia de Corpus, una de les festes més importants de Solsona, passant per Cal Santantoni.

Darrere de Cal Santantoni hi ha la Torre de les Hores datada abans del 1.500. L'antic campanar tenia dues campanes, una per tocar les hores ( que encara funciona ) i una altra per tocar a sometent i foc. A la propera fotografia de detall, feta des de les golfes de l'Ajuntament, en podeu veure la part superior.

En aquesta torre campanar per Carnestoltes hi pengen un ruc de cartró pedra. Si la vostra visita a Solsona coincideix amb la festa, vigileu a no mullar-vos...

A la façana del carrer del Castell, en una placa de pedra col·locada l'any 1.965 per la Diputación Provincial de Lérida en el IV centenario de su natalicio podem llegir: "El 2 de Junio de 1.565 nació en esta casa JAUN FRANCISCO RIBALTA varón humilde, ajeno a vanidades y presunciones. Fruto de su semilla artística germinó la escuela valenciana, siendo el instaurador del siglo de oro de nuestra pintura nacional.
Murió famoso como pintor en 1.628".

A pocs metres, al número quinze, ens espera l'edifici del 1.459, posteriorment reformat conegut com Cal Ginesta, Cal doctor Solé o Farmàcia Pallarès. Amb al planta baixa de pedra i dos pisos amb façanes arrebossades i estucades.

La portalada d'entrada té un arc de mig punt. Els balcons del primer pis són de base barroca i al segon pis hi ha dues petites finestres. A la propera fotografia de detall podeu observar els balcons.

A les llindes dels dos balcons es pot llegir l'enigmàtica xifra 17?7 ( és un 5, un 6 o un 8 ? ). A la propera fotografia de detall podeu veure una d'aquestes llindes.

L'edifici, catalogat com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ), acollí la primera farmàcia de Solsona. La família Pallarès van exercir d'apotecaris a la ciutat de Solsona de forma ininterrompuda durant més de quatre-cents anys.
A l'esquerra de la rajola amb el número quinze hi ha una curiosa finestra molt petita que podeu veure detalladament a la propera fotografia.

Hi ha documents anteriors al 1.500 que parlen de la família Pallarès. Tomàs Pallarès Bonany, nat al 1.838, fou l'últim apotecari perquè la seva pubilla no va voler continuar la nissaga familiar. Gairebé de miracle es conserven a l'Arxiu Diocesà de Solsona els llibres de l'antiga farmàcia Pallarès que anava a llençar un manobre que refeia la casa... Si ho voleu recordar cliqueu el proper enllaç: " El misteri del celler del monestir ( 4 )".

Baixem una mica per arribar al número onze on es espera Cal Passada, un edifici entre mitgeres de finals del segle XVI amb planta baixa, entresòl i dos pisos. Dues portes de mig punt són les protagonistes de la planta baixa. La de l'esquerra és de la de la petita botiga La Vinícola, fundada l'any 1.964 i a la que vaig dedicar l'entrada titulada "Bótes". Cal Passada és de les poques cases que no van cremar durant les Guerres Carlines.

Al primer pis l'edifici llueix un balcó i una finestra amb arc trilobulat. Si aixequem la mirada podem veure que sobre el segon pis la part de la teulada que sobresurt de la façana ( ràfec ) té molta volada. L'edifici està catalogat com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).

Deixem Cal Passada i acabem de baixar el carrer del Castell que abans d'arribar a la Plaça Major ens regala uns magnífics i alts porxos també catalogats com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). Aguantats per una columna i dos pilars formen part de Cal Codina, Cal Molins i Cal Devesas, tres edificis de planta baixa, entresòl i dos pisos, amb façanes amb esgrafiats.

Ara sí que hem arribat al cor i l'ànima de Solsona, la Plaça Major, que visitarem detalladament a la propera entrada dedicada a la capital del Solsonès.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 15 de març del 2020

Cases singulars de Lleida ( 42 ).

Sortim de l'Hospital Universitari de Santa Maria, en el que hem gaudit dels edificis noucentistes obra de Joaquim Porqueres Bañeres i Jaume Mestre Fossas construïts entre 1.922 i 1.928 i dels Jardins de George Orwell, per continuar passejant per l'avinguda alcalde Porqueres direcció a la plaça Ricard Vinyes. Quan hi arribem continuem per l'avinguda de Balmes. A la cantonada amb el carrer Camp de Mart trobem la casa Ollé.

Projectada l'any 1.931 per l'incansable Francesc de Paula Morera i Gatell fou construïda per Ramon Ollé. Segur que us sorprendrà el cos cilíndric de la cantonada que havia estat coronada per una garita amb balustrades a les dues façanes, elements arquitectònics dels que actualment no formen part de l'edifici..

El senzill edifici noucentista ens regala un treball de ferro forjat a les baranes de les balconades i dels balcons arrodonits de la cantonada.

Si aixequem la mirada i ens fixem en el coronament de la casa Ollé, concretament en la cantonada cilíndrica, hi podem llegir : ANY-1932.

Continuem per Balmes direcció a la rambla d'Aragó. A la propera fotografia podeu observar, a la dreta, la Creu dels Tres Tombs; i a l'esquerra la propera casa singular a la que donarem un cop d'ull.

Es tracta d'un edifici comercial i d'habitatges, a la cantonada de la rambla d'Aragó amb el carrer Joan Baiget, construït l'any 1.932 seguint el projecte de l'arquitecte lleidatà Manuel Cases Lamolla ( 1.900 - 1.974 ). L'edifici té la catalogació de Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).

A l'entrada "Cases singulars de Lleida ( 32 )" la Casa Cros, al número vint-i-vuit de la rambla de Ferran, fou la protagonista. L'edifici, amb una història agitada durant la Guerra Civil, és obra del mateix arquitecte. Si voleu recordar-la cliqueu a l'enllaç anterior.

L'edifici mostra una clara geometrització de les façanes, comuna en l'arquitectura déco. A la fotografia anterior podeu veure la façana del carrer Joan Baiget amb les balconades i balustrades del primer pis i els vint-i-un balcons de les altres tres plantes. A la fotografia de detall següent, del coronament, podeu llegir l'any de construcció: 1.932.

Als baixos trobem les grans portalades dels establiments comercials i l'accés a l'edifici. Des de la plaça Cervantes l'edifici es mostra espectacular dominant el xamfrà. Cal destacar la fàbrica arrebossada i pintada, la pedra i el treball de forja i ornamentació.

La propera fotografia de detall és de la llanterna octagonal que corona el xamfrà. Aquesta torreta té una finestra a cada cara del prisma amb la funció d'omplir de llum l'interior.

Baixant uns metres per la rambla d'Aragó trobarem, a la dreta, el carrer Ramón y Cajal. Al número vuit ens espera un edifici d'habitatges construïts als anys 30 del segle XX que conserven en molt bon estat el traçat de la façana.

És el tercer edifici, per la dreta, de la fotografia anterior. Al segon edifici hi havia l'enyorat cinema Bahia que projectà grans pel·lícules entre 1.948 i 1.990. La fotografia següent de detall permet apreciar els motius triangulars esgrafiats als ampits de les petites tribunes. Una de les petites mostres déco de la nostra ciutat.

Continuem baixant per la rambla d'Aragó i a la cantonada amb el carrer Canonge Brugulat trobem l'últim edifici de l'entrada d'avui.

A l'edifici noucentista d'habitatges, construït als anys vint del segle passat, podeu constatar com les seves tribunes, amb les seves balconades i balustrades del primer pis i del segon -sobre les tribunes-, són les protagonistes de la façana de la rambla d'Aragó.

La façana del carrer Canonge Brugulat és més senzilla però també amb una simetria perfecta. A la part central les quatre finestres rectangulars ( una per planta ) estan flanquejades per finestres ovals, que a la vegada ho estan per balconades i després- a la segona i tercera planta- finestres amb rajola vidrada blava l'ampit. Els balcons del primer pis dels extrems de la façana tenen balustrades de pedra.

La propera fotografia mostra detalladament una de les sis finestres ovals de la part central de la façana més desconeguda d'aquest edifici.

A pocs metres, només cal creuar la rambla d'Aragó, trobarem la propera casa singular que en una de les seves façanes conserva un tram de la muralla de l'època feudal...
Atentament.
Senyor i

dimecres, 11 de març del 2020

L'església del terraplè...

Després de deixar el centre històric de Sant Petersburg creuant el riu Neva pel pont de l'Anunciació, arribem a l'illa Vasilievsky. Mentre creuem el gran riu ja veiem a la nostra esquerra el Nabereznaya Leitenenta Schmidta ( el terraplè del tinent Schmidt ). A més a més de la colla de vaixells i creuers segur que l'església de l'Assumpció farà que atureu la vostra mirada sobre ella.

Molta de la gent que va arribar a Sant Petersburg als segles XIX i XX començà la seva vida en aquest passeig del riu Neva on encara hi ha molts edificis antics de quan es fundà la ciutat. L'illa Vasilievski es començà a edificar en temps de Pere I el Gran que fou tsar de totes les Rússies entre 1.692 i 1.725.

Fora dels circuits turístics tradicionals, la visita a l'església de l'Assumpció és fonamental. Les seves cúpules bulboses, pròpies de l'arquitectura islàmica i bizantina, amb els seus daurats i platejats, us deixaran bocabadats.

L'església i l'hostatgeria foren edificades seguint el projecte de l'arquitecte Vasily Antonovich Kosyakov, un destacat seguidor de l'estil neorus. L'església de L'Assumpció dels Santíssims Theodokos i els monjos Antoni i Teodosi fou fundada el 15 d'agost de 1.895. La capella principal dedicada a la Dormició es consagrà l'any 1.897 i les cúpules són del 1.898. A l'esquerra de l'església hi ha dos edificis de dos pisos amb habitatges dels monjos amb les seves cel·les, el safareig i altres serveis. L'hostatgeria acabada l'any 1.903 encara ofereix els seus serveis.

Els monjos de l'hostatgeria després de ser arrestats i condemnats per activitats contrarevolucionaries l'any 1.932 els van enviar al camp de concentració de Slovki o a l'exili a la república de Kazakhstan.

La història d'aquesta església és sorprenent, l'any 1.935 la van tancar per transformar-la en uns magatzems i un any després s'utilitzà com gimnàs. Durant el setge de Leningrad, sota una cúpula pintada de verd, hi havia un observatori de defensa aèria. L'any 1.961 l'església es convertí en la primera pista de gel artificial de Leningrad, on es fundà la famosa escola de patinatge artístic. Les humitats i els fongs d'aquesta instal·lació van malmetre l'interior del temple. Les parets de la pista de patinatge estaven decorades amb el retrat de Lenin, banderes i estendards...