Una de les accepcions de la paraula fallar que podeu llegir al diccionari català-valencià-balear promogut per Antoni Maria Alcover i redactat per ell , Francesc de Borja Moll i altres colaboradors diu textualment: "Decidir i pronunciar sentència". Les sentències dels jutjats d'Osca obliguen a la Generalitat a retornar les noranta-set obres i les pintures murals del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena que hi ha al MNAC ( Museu Nacional d'Art de Catalunya ) i al Museu de Lleida.
El Jutjat de Primera Instància d'Osca declarà, el 8 d'abril del 2.015, nuls els contractes de compravenda de les obres d'art entre la Generalitat, el MNAC i Sixena. D'aquestes noranta-set peces, quaranta-quatre estan al Museu de Lleida, la majoria guardades a les sales de reserva no accessible al públic. Gairebé totes són pintures sobre tela i fragments d'escultures d'alabastre.
Només set estan exposades al públic: les tres caixes sepulcrals del segle XV de fusta policromada i quatre compartiments del retaule d'alabastre de Santa Anna, del segle XVI, obra de l'escultor francès Gabriel Joly, que van sobreviure a l'incendi del 1.936.
A la fotografia anterior podeu veure la caixa sepulcral d'Isabel d'Aragó, atribuïda al taller de Blasco de Grañén. Aquesta caixa sepulcral, quan visiteu el museu, és la que està a la dreta. Circa 1.434.
La paraula llatina circa, que llegireu repetidament als museus i treballs de recerca, significa aproximadament. A la motllura del frontal de la caixa sepulcral podem llegir:
"Ací jau la molt alta senyora Dona Ysabel d'Aragó de gloriosa memoria, religiosa del monestir de Sixena del ordre de sent Iohan de Jerusalem filia del molt alt senyor en Pere,...
... comte d'Urgell e vescomte d'Àger, la qual trespasa d'aquesta present vida lo primer dia del mes de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCC trenta et quatre".
Blasco de Grañén es considerat el pintor més important del gòtic internacional tardà de les terres d'Aragó. Fou nomenat pintor del rei Joan II d'Aragó. Com he dit abans, aquesta caixa sepulcral s'atribueix al seu taller.
La caixa sepulcral de l'esquerra, que podeu veure a la fotografia anterior és de Francisquina d'Erill i Castro, circa 1.494, atribuïda a Miquel Ximénez influenciat per l'obra de Bartolomé Bermejo i Martín Bernat, fou nomenat pintor reial de Ferran el Catòlic l'any 1.484.
Podem llegir al text que recorre el frontal de la caixa sepulcral: "Sepultura de la Reverenda e muy noble seniora dona ...
...Francisquina derill y de Castro prioressa de Sixena la qual fino quatro dias del mes de yenero del anio de mil CCCCXXXXquatro".
Francisquina d'Erill i Castro fou priora de Sixena entre els anys 1.485 i 1.494. Al frontal de la caixa sepulcral podem observar els escuts de la seva família.
La caixa sepulcral del centre pertany a Beatriu Cornel, que fou priora del monestir de Sixena entre els anys 1.427 i el 1.451.
A la propera fotografia podeu apreciar al lateral de la caixa sepulcral, les armes de la Casa Cornel, que fou una de les més importants de la noblesa medieval aragonesa, documentada ja al segle XII. A la part superior de la caixa també les podreu veure.
Les seves armes heràldiques eren cinc garses de sinople en camp d'or. El sinople en heràldica és com s'anomena al color verd. Les armes de la Casa Cornel apareixen a l'armorial de Gelre, llibre neerlandès escrit entre 1.370 i 1.414.
Un armorial és un recull d'escuts d'armes, i en el de Gelre hi ha 1.700 escuts de tota Europa. El llibre es conserva a la Reial Biblioteca de Bèlgica.
Els luxosos sepulcres de Sixena ens recorden la rígida jerarquia social de la baixa edat mitjana en la que els membres de les classes socials més altes eren enterrats a l'interior dels temples, mentre que la majoria de la població ho era als fossars de les esglésies.
Les altres peces exposades al museu de Lleida reclamades pel Govern d'Aragó són quatre compartiments del retaule d'alabastre de Santa Anna, datat entre 1.529 i 1.530; obra atribuïda a l'escultor originari de la regió francesa de la Picardia, Gabriel Joly. A la propera fotografia gaudiu del compartiment del naixement de la Mare de Déu.
L'obra més destacada de Gabriel Joly és el retaule major de la Catedral de Terol, fet entre 1.532 i 1.536. L'escultor apareix documentat uns anys abans, vers 1.529-1.530, a Sixena on va fer diferents retaules. El compartiment següent ens presenta els esposoris de la Mare de Déu.
La priora Beatriu d'Olzinella li encarregà a Joly aquest retaule. Els compartiments del retaule, malgrat l'incendi del 1.936, encara conserven parts translúcides que permeten que passi a traves d'elles difusament la llum.
A la fotografia anterior podeu apreciar el compartiment Commiseratio Patris ( la compassió del pare ), Déu Pare amb Jesús mort; i a la següent la Santa Generació: Santa Anna, la Mare de Déu i el Nen Jesús, que sembla estar molt content acompanyat de la mare i la padrina...
No sé quina serà la solució al conflicte de les obres reclamades, però puc dir-vos clarament que, després dels dies de més enrenou mediàtic en els que el Museu de Lleida tingué un increment de visites, la trista realitat s'imposa. Pocs som els amants de l'art que gaudim quotidianament dels espais que acullen les antigues obres...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada