Deixem el magatzem de l'arxiu arqueològic de gairebé mil metres quadrats en el que podem veure estris dels nostres avantpassats recuperats en els excavacions arqueològiques que s'han fet a Lleida des dels anys 80 del segle passat. En gairebé un quilòmetre i mig lineal de prestatges es guardem més de mil elements de pedra, tres mil caixes amb ceràmica i dues-centes trenta-vuit caixes amb elements de ferro. A més a més, hem vist les vitrines amb la línia del temps i les propostes didàctiques de les tessel·les imantades, el jaciment arqueològic simulat en el sorral, i la reconstrucció dels fragments ceràmics amb imants i cabotes de ferro incrustat en cada fragment per tal de facilitar la seva "reconstrucció".
Anem a la primera planta, d'uns 200 metres quadrats, on hi ha l'oficina tècnica d'arqueologia i la sala de treball.
A l'oficina tècnica d'arqueologia, els arqueòlegs documenten els materials trobats a les excavacions i perfilen la història amb l'estudi de les seves troballes. És el següent pas després del treball de camp.
En aquesta oficina s'estudien les diverses societats que han viscut a la nostra estimada ciutat, a partir de la recuperació i anàlisi dels materials trobats.
La paraula arqueologia és d'origen grec i està formada pels termes «ἀρχαίος» archaios que vol dir vell o antic, i «λόγος» logos que significa ciència o estudi. Aquest estudi acurat de les restes materials ens aporta molta informació de les antigues societats lleidatanes.
La meva visita a l'arxiu arqueològic, coincidí amb uns dies de pluja, gràcies als quals vaig poder veure molt enfeinats a la sala de treball als operaris que normalment estan, sota les ordres dels arqueòlegs, excavant en el projecte de rehabilitació i millora de l'espai a l'entorn de la cuirassa ( call jueu ) de Lleida.
Aquest projecte té un pressupost de 730.002,04 €, un termini d'execució de sis mesos i s'enmarca en les actuacions del Pla Concòrdia, Lleida ciutat de cultures.
Els petits materials després de netejar-los, es classifiques en bosses numerades, com podeu veure en la propera fotografia.
El treball fet pels arqueòlegs municipals ha posat al descobert part dels edificis, vies empedrades, clavegueram i les restes d'un antic taller de pergaminers de la Lleida dels segles XII, XIV i part del XV. Trobar restes que formaven part del call jueu és un gran regal a la ciutat.
Quan acabin les excavacions del call, es farà una consolidació de les restes arqueològiques trobades i es crearan uns observatoris per interpretar-les. El dia de la meva visita els operaris estaven classificant molts fragments metàl·lics trobats al call. Dignificar aquest degradada zona de la ciutat ens permetrà passejar-hi i descobrir com era el nostre barri jueu.
Al setembre del 2.013, a l'entrada "Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 4 )", us explicava que si Crescas Abnarrabí - físic i cirurgià oftalmòleg - que vivia al call de Lleida i que l'any 1.468 operà de cataractes al rei Joan II, veiés el lamentable estat del seu estimat call, ploraria amargament. Potser aquest projecte farà que aturi una mica el seu plor...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada