A les entrades "Al soterrani de la llibreria" i " No només al soterrani", publicades el passat mes de gener, vàrem donar un cop d'ull a l'antic celler del segle XVII amb parets i volta de pedra del soterrani, a les restes de la façana de la planta baixa, i a l'antiga porta de pedra de la tercera planta que es conserven a la llibreria Caselles al número quaranta-sis del carrer Major de Lleida.
Al llarguíssim Eix Comercial de la capital de Segrià hi ha una colla de botigues amb restes arqueològiques visitables. Avui comencem a visitar-les virtualment recordant les restes que ja vam veure fugaçment quan vam entrar a les botigues centenàries de la ciutat. Parlo de la joieria Lavaquial de la plaça de la Paeria número nou i de l' Antiga Casa Inglés del carrer Major número setanta-vuit.
El dia 8 de desembre de 1.890 Joan Lavaquial obrí la selecta joieria Lavaquial del la que avui la Maria Antonieta, quarta generació de la nissaga de joiers, és la responsable. Un negoci que conserva en la seva estructura restes d'una paret mitgera dels segles XIV - XVI , un cup i un celler dels segles XVI - XVII.
Les restes estan perfectament integrades a la botiga gràcies al projecte de rehabilitació de l'arquitecte lleidatà Ramon Maria Puig i Andreu. És impressionant observar el gran cup, en perfectes condicions de conservació, que ocupa dos pisos. A la propera fotografia podeu veure la part superior que actualment té la funció de lavabo.
Al pis inferior el cup s'ha transformat en un petit espai per descansar i pensar detalladament quines joies i complements comprareu... Us sorprendran les magnífiques rajoles que folren aquest espai cilíndric.
L'espai del soterrani que fa de magatzem, probablement fou un antic celler. A la propera fotografia podeu observar la volta de pedra.
Deixem la joieria per passejar pel carrer Major fins on hi havia l'Antiga Casa Inglés, una armeria oberta l'any 1.874 per Josep Inglés. Malauradament la seva besnéta Laureana , quarta generació, tancà el negoci familiar el 15 de juliol del 2.015 després de 141 anys obert al mateix edifici.
Al local podem gaudir de les restes del casalot medieval construït durant els segles XIII - XIV. Al pujar per l'escala que s'enfila fins ala primera planta es passava a tocar la magnífica paret de l'antiga cuina amb una colla d'orificis que servien de prestatge.
A la segona fotografia d'aquesta sorprenent paret podeu veure que la Laureana ja havia retirat gairebé tots els objectes que tenia als antics "prestatges" de l'antiga cuina. La fotografia està feta pocs dies abans de tancar la botiga centenària.
Si pujar a la primera planta tenia premi, baixar al soterrani de l'antiga armeria també ens recorda l'antic casalot sobre el que es construí l'edifici actual. En aquest espai, en el que hi havia els armaris de seguretat i es guardaven les caixes de munició, hi ha arcs que ens parlen de la Lleida medieval. La munició menys perillosa no estava tancada als armaris, com les caixes de perdigons que podeu veure a la dreta de la propera fotografia.
Al soterrani també es conserva una volta de maó per la que es "passejaven" els cablejats elèctrics de l'antiga armeria. Suposo que malgrat el canvi de propietaris la llei els obliga a la conservació d'aquestes restes arqueològiques i que si ho demaneu les podreu visitar.
Després de recordar les restes que acullen les botigues centenàries de la ciutat, començarem un periple per l'Eix Comercial per descobrir les restes que amaguen les nostres botigues.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada