La Ruta de la Capona ( 1 ).

Començo avui una sèrie d'entrades dedicades a les construccions de pedra seca de la Ruta de la Capona, al municipi del Pla de Santa Maria ( Alt Camp ). Al blog he dedicat algunes entrades a la pedra seca lleidatana i andorrana. El passat mes de setembre a "Cal Pal de la Cortinada", aprofitant la visita a una de les edificacions més antigues d'Andorra que es remunta a l'Edat Mitjana, vàrem donar un cop d'ull a les pintures i dibuixos de l'exposició "Primera Pedra" de l'artista igualadí Jordi Fulla ( 1.967 - 2.019 ) en la que una vintena de peces et deixaven bocabadat...

 Font fotografia: "Canillo. Cabana del Corral de Pedra" Jordi Fulla.

A la sèrie d'entrades "Mas de Melons, una joia a prop de Lleida" vaig compartir amb vosaltres diferents construccions de pedra seca  a tocar de la ciutat de Lleida. Passejàrem fins a cabanes de volta, pous, tancats de bestiar.

Al desembre del 2.010 a l'entrada "A la partida de les Argiles..." vàrem guaitar la cabana a la partida de les Argiles de la Pobla de Cérvoles amb coberta de volta de canó de 2,63 metres d'alçària, 3, 62 metres d'ample i 5,50 metres de profunditat que podeu veure a la fotografia següent. Una estança de 19,91 metres quadrats.

A la mateixa entrada us recomanava dos llibres importants per conèixer les construccions de pedra seca lleidatanes. Pagès Editors publicà al 2.005 "Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes, murades i aljubs de les terres de Lleida" de Fèlix Martin i Josep Preixens.

Tres anys després, Cossetània Edicions publicà "Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent" de Ramon Queralt i fotografies d'Oriol Cornudella.

Avui anem a terres tarragonines per xalar amb la Ruta de la Capona, una proposta molt recomanable i sense dificultats. Quan anem per la C-37, prop del quilòmetre vint-i-dos, un plafó informatiu amb el text Les Barraques de Pedra Seca i el dibuix d'una cabana deixa molt clar als lleidatans que ens esperen construccions de pedra seca diferents a les nostres. No ho sabem encara però la protagonista del plafó és l'última que veurem al fer la Ruta de la Capona. És la cabana de les Oliveres o del Fontanals.

Una mica abans del quilòmetre vint-i-dos de la C-37, venint del Pla de Santa Maria, trobarem un indicador - a la dreta- amb el text Ruta de les Barraques de pedra seca 2 Km. Per una carretera enquitranada però molt estreta arribarem als dos quilòmetres a l'aparcament on deixarem el cotxe i començarem la descoberta de la Ruta de la Capona. Una passejada circular planera i fàcil de només tres quilòmetres en la que assaborirem l'arquitectura popular i el paisatge mediterrani envoltats de pinedes, oliveres i ametllers.

A tocar de l'aparcament trobem el plafó informatiu La Ruta de la Capona amb un plànol de la ruta i les fotografies de les construccions de pedra seca, acompanyades d'una petita explicació, que trobarem.

La ruta està pensada per fer-la a peu o en bicicleta. Els camins no tenen cap dificultat i ens regalen un gran encís paisatgístic. Un tram de la ruta coincideix amb el GR-175 de la Ruta del Cister ( penseu que teniu el Monestir de Santes Creus a pocs quilòmetres.

A la zona de les Planes del municipi del Pla de Santa Maria hi ha una concentració molt important de construccions de pedra seca. L'any 2.008 es publicà el primer volum de l' "Inventari de Construccions de Pedra Seca. El Pla de Santa Maria" elaborat per les arquitectes Montse Oliva i Rosa Arnavat, en el que es recullen 152 edificacions de pedra seca ( barraques, cossiols, arneres i cisternes ). Després de clicar sobre l'enllaç anterior, cal fer-ho a Enllaços relacionats ( a la dreta, sota la fotografia de la barraca ).

 

Les barraques que trobarem mentre fem la relaxant passejada cal situar-les, majoritàriament, entre finals del segle XVIII i el segle XIX. Segurament no són gaire diferents a les de l'Edat Mitjana.

A la fotografia de detall podeu veure la part dreta del plafó informatiu on teniu un tastet de les onze parades que farem per veure les barraques, cisternes, cossiols i arnedes de la ruta. 

No heu d'agafar el camí que hi ha a la dreta del plafó informatiu de la Ruta de la Capona ( per ell tornarem ). Si us fixeu bé, des de l'aparcament, a l'esquerra del plafó, ja es veu la primera cabana. Per una sendera hi arribarem en pocs minuts. Per darrere no podem imaginar-nos com és la barraca...

Pels que no coneixeu la tècnica de la pedra seca he de dir-vos que són construccions fetes amb pedra sense cap tipus de cimentació o unió. Són construccions fetes per pagesos, que no sabien d'arquitectura ni de càlcul d'estructures, però que repartien perfectament les forces. Les fileres de pedres més grans estan falcades amb pedres més petites. Són construccions que es suporten pel seu propi pes.

A cada parada trobarem un petit indicador de fusta amb el nom de la construcció de pedra seca. El primer ens diu: "Barraca de doble estança".

El municipi del Pla de Santa Maria és un dels que presenta més densitat de barraques de l'Alt Camp. La plana d'aquesta comarca està plena de construccions de pedra seca.

Per seguir la ruta fixeu-vos bé en els indicadors amb el nom de les construccions de pedra seca que estem visitant. Com poeu veure a la propera fotografia, sota el nom en el suport del petit indicador de fusta, veureu la fletxa que ens indica per on cal continuar.

Ara sí, ens posem davant de la primera construcció que forma part de la Ruta de la Capona: " La barraca de doble estança". Espectacular, sense comptar el corral lateral de la dreta, la barraca fa 10,40 metres de llarg i 6 metres d'ample...

A la propera entrada dedicada a la Ruta de la Capona hi entrarem per veure-la detalladament. La informació tècnica de cada construcció que us explicaré a les diferents entrades l'he consultat al primer volum de l'"Inventari de les Construccions de Pedra Seca. El Pla de Santa Maria 2.018" de les arquitectes Montserrat Oliva i Boada i Rosa Arnavat i Dalmau.

Atentament.

Senyor i