El Portal de Sant Antoni.

El  passat mes de juliol a l'entrada "La destil·leria misteriosa... ( 1 )"  vaig mostrar-vos la primera part de la recerca, a partir de dues antigues postals custodiades a l'Arxiu Gavín de les Avellanes, que tenia per objectiu conèixer aquesta fàbrica de licors i on estava ubicada. Malgrat les fonts consultades havia trobat documentació sobre la "Gran destil·leria Carulla", però no podia situar-la en el plànol de Lleida.

 

 

Amb la visita a l'Arxiu Municipal, gràcies a la feina de les arxiveres a partir de la poca informació que tenia sobre la Gran fábrica de licores de José Carulla, vaig poder consultar una petita memòria d'obres i el plànol de la fàbrica de licors. Clicant al proper enllaç de l'entrada del mes d'agost "La destil·leria misteriosa... ( i 2 )", podreu recordar la segona part de la recerca.

 

 

A la sol·licitud de permís d'obres, un dels documents del classificador 1564/27, podem llegir: ..." sito en las afueras de la expuerta de San Antonio carretera de Madrid esquina á la de Huesca"....

A la mateixa entrada, vàrem donar un cop d'ull a l' "Atlas de Lleida. Segles XVII-XX " de Bernat Catllar Costa i Pere Armengol i Menen. Al plànol de principis del segle XIX, quan Lleida només tenia 10.000 habitants,"Plano del Sitio de Lérida. Año 1.810. Atlas de la Guerra de Independencia. Lámina 22. Escala 1:10.000" encara es poden veure les muralles de Lleida i la Puerta de San Antonio ( al centre-esquerra de la propera fotografia ).

 

La muralla feudal de Lleida, construïda al segle XIV, envoltà la ciutat fins a la segona meitat del segle XIX. La reina Isabel II autoritzà a la ciutat de Lleida a enderrocar la muralla per permetre el creixement de la ciutat que suposà l'arribada del ferrocarril.

A la propera imatge del blog Arqueologia de la ciutat de Lleida, de la Secció d'Arequeologia de l'Ajuntament de Lleida, podeu veure el traçat de la muralla feudal i els pocs trams que s'han localitzat. La ciutat de Lleida havia estat envoltada de muralles des del segle I a C...

Font: Blog Arqueologia de la ciutat de Lleida.

 

A la propera fotografia podeu veure el gravat sobre paper verjurat de 31 X 40 centímetres fet amb la tècnica de l'aiguafort i burí del gravador i il·lustrador  francès François Jacques Dequevauviller. És un dels gravats del llibre d'Alexandre de Laborde "Voyage Pittoresque et Historique en Espagne" publicat en quatre volums entre 1.806 i 1.820. El primer volum està dedicat a Catalunya. Editorial Pierre Dirot, París 1.806. planxa LXIX.

 Font fotografia: Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental

Al gravat podeu veure part de les muralles de Lleida abans de ser enderrocades. A la dreta podeu observar els campanars de la Catedral Nova i, en primer terme, la muralla amb el Portal de Sant Antoni. A la propera fotografia de detall del gravat ho podreu apreciar millor. No molt lluny d'aquí s'edificà a finals del segle XIX la destil·leria misteriosa, on es creuaven les antigues carreteres de Madrid i Osca.

 

 

Totes aquestes hortes que hi havia fora del recinte emmurallat ara estan plenes de carrers i edificis. Faig un salt en el temps i em situo en un dels horts més propers al Portal de Sant Antoni, però ja no és un hort sinó el carrer Alcalde Costa. On hi ha la gent esperant que el semàfor es posi verd, comença el carrer Sant Antoni, que era l'entrada a la ciutat de Lleida per l'oest. El nom del carrer li donà el convent de l'ordre dels Germans de Sant Antoni que hi havia a tocar de la muralla, Sobre aquest convent es construí el de les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria, que actualment és una residència femenina ( a l'esquerra de la propera fotografia ).

Creuo l'Avinguda de Catalunya i començo a caminar uns metres pel carrer Sant Antoni fins a l'Oratori de la Sang on faig la fotografia següent. A la dreta podeu veure la residència del Cor de Maria i a l'esquerra, al número cinquanta-u del carrer Sant Antoni fent cantonada amb el carrer la Paloma, trobem l'establiment comercial de Cortefiel.

Els seguidors del blog potser recordeu que al juny del 2.019, a l'entrada "Botigues amb restes arqueològiques ( i 9 )" vàrem entrar en aquest establiment comercial per observar atentament la petita joia que custodia...

Malgrat que el vidre reflecteix moltes llums i objectes de la botiga, a la fotografia anterior i a la propera podeu veure les restes del pany de muralla i de la portella lateral oberta al segle XV, a pocs metres del que fou el Portal de Sant Antoni.

 

 

Josep Lladonosa havia documentat aquestes restes quan s'enderrocà el Teatre de la Paloma per construir el cinema Fèmina, que funcionà entre 1.943 i 1.984. L'any 1.985 l'enderrocat fou el cine Fémina i als baixos del nou edifici actualment hi ha el centre comercial Cortefiel.

Malgrat els enderrocs encara conservem alguns trams de l'antiga muralla de Lleida i restes d'alguns dels seus portals.

Atentament.

Senyor i